Masclans i The Harlock a Continental

Masclans.

MASCLANS + THE HARLOCK

Continental, Barcelona

9 de juny de 2017

The Harlock i Masclans. Dues bandes barcelonines amb referents anglòfils, amb un peu a cada costat de l'Atlàntic i l'anglès com a llengua vehicular. Els seus registres són tan distants en les formes com complementaris a la pràctica, i per això era tan sols qüestió de temps que els seus respectius camins s'arribessin a creuar. Ho van fer la nit passada en un escenari, el de la sala Continental, que durant els darrers anys s'ha consolidat com una de les places fortes del circuit barceloní pel que fa a música emergent.

Van obrir la nit The Harlock, que venien a defensar el seu primer disc llarg, un "Love Sex Hate" (2016) on el pop amb accent britànic alterna amb la nocturnitat del folk més estripat. Amb formació renovada -el polifacètic Marcel Pozo s'incorpora definitivament com a guitarrista- i un frontman dels que marquen la diferència -Toni Harlock, l'únic home d'aquestes latituds capaç de fer el crooner al més pur estil Richard Hawley per a tot seguit evocar la força i la mística d'un Jim Morrison-, van brillar amb títols tan rodons com "Bandits", "Two Whiskies", "Little Christine" o la final "I Want to Dance this Vals with You". Majestuosos, elegants, enormes.

Masclans van alternar material dels dos discos que han editat a data d'avui, "Fine, Thanks" (2014) i "Forest" (2016), amanits amb puntuals lectures de títols aliens com "Strawberry Fields Forever" (The Beatles). Els barcelonins no han parat de girar i trepitjar escenaris durant els darrers tres anys, la qual cosa ha reforçat la química interna d'una formació ja indivisible: poques bandes tan joves poden presumir del seu ofici, i el seu frontman Esteve Masclans canta ara com mai abans ho havia fet. Sumin a l'equació títols tan rodons com "James", "Silver", "Forest" o "I Don't Care" i obtindran una combinació guanyadora. El tour de force final al ritme de "My Generation" (The Who) i "Helter Skelter" (novament els Beatles) va adquirir un caràcter d'allò més definitiu.

Doble o res

The Crab Apples.

CANDY + THE CRAB APPLES

Continental, Barcelona

27 d'octubre de 2016

És un dels grans somnis de tota banda de rock'n'roll. Traspassar fronteres, creuar mars i saltar oceans amb la seva música. Els mexicans Candy ho han fet aquesta tardor amb una gira per l'Estat espanyol que va culminar la nit passada amb un tot un final de festa a la sala Continental de Gràcia. El quartet llatinoamericà es trobava d'enhorabona, i no tan sols pel fet d'haver completat amb èxit aquesta primera incursió al Vell Continent sinó perquè el públic que ha respost a la seva crida -com a mínim el que va assistir a la cita barcelonina- ho ha fet amb l'entusiasme de qui porta una vida sencera escoltant aquelles cançons. Un repertori simplement infal·lible que sap conjugar les vessants més atmosfèriques del shoegaze i el dream pop amb la cara més ballable i frenètica del post-punk d'escola Joy Division. En poc més de mitja hora van posar la sala de potes enlaire i van sortir de l'escenari per la porta gran.

Els va succeir a l'escenari un altre quartet, The Crab Apples, que en un principi s'havia presentat com a teloner però finalment es va encarregar de tancar la nit amb un altre passi indiscutible. Els vallesans es troben en el moment més dolç d'una trajectòria que aviat enfilarà el seu segon lustre. I no tan sols perquè el seu nom es cotitzi cada vegada més a l'alça a les programacions musicals d'arreu del país, sinó sobretot perquè el seu darrer ep, "Hello Stranger" (2016), els referma com una de les veus emergents més sòlides del panorama independent autòcton. Ahir a la nit van escalfar motors amb la peça que l'enceta, la majestuosa "Blow Us Away". Electricitat en expansió i tota una carta de presentació per a un recital que posaria èmfasi en el nou repertori i actualitzaria les millors troballes de "Right Here" (2014). Ignoro si The Crab Apples també acabaran traspassant fronteres, creuant mars i saltant oceans, però tant de bo arribin a fer-ho. Perquè ara per ara el seu potencial no coneix límits.

El Gorg Màgic desembarca al Continental

Obrigada.

ORIGAMI GHOSTS + PSYCHODROME + OBRIGADA

Gorg Màgic @ Continental, Barcelona

12 de novembre de 2015

S'ha comparat la música d'Origami Ghosts amb la de bandes com Pavement i, efectivament, les seves cançons miren sense manies el rock alternatiu dels 90. Ara bé, només cal un canvi de format per a donar-los la volta. Amb la formació reduïda a duet -JP Scesniak a la guitarra i a la veu, i Cassandra Wulff a la flauta i a la melòdica-, els de Seattle es van aproximar a paisatges sonors més propis de l'antifolk i fins i tot del folk àcid més primitiu -del que evoca la Califòrnia de finals dels 60-. Tot un seguit de bucòliques postals per a encetar la tercera jornada del cicle de concerts Gorg Màgic, organitzat per El Mamut Traçut amb l'objectiu de difondre a Barcelona una sèrie de bandes i solistes que solen navegar per sota dels radars.

Bandes com els propis Origami Ghosts o com les dues propostes de casa amb qui ahir van compartir escenari, Psychodrome i Obrigada. Els primers vénen d'Igualada i practiquen un rock d'alt voltatge, de filiació 90s i a mig camí entre la solidesa del grunge (pensin en els primers Nirvana o Mudhoney) i el pop de guitarres d'escola Posies. Ahir van sonar tan segurs com salvatges. Obrigada, de Cardedeu, van veure escurçat el seu set per qüestions d'horaris, però van saber aprofitar el temps amb un repertori tan agut com de costum -ahir amb un extra d'urgència: s'havia d'anar per feina i el quartet va sortir a donar-ho tot-. Alternant temes dels seus dos discos i posant la sala de potes enlaire amb una vital aproximació al "Listen" de The Clash. Que bé que els va quedar.

Origami Ghosts.

Psychodrome.

Gorg Màgic: Origami Ghosts, Obrigada i Psychodrome

Origami Ghosts.

Recordin que aquests dies té lloc a Barcelona la segona edició del cicle de concerts Gorg Màgic, una iniciativa d'El Mamut Traçut que acosta a casa nostra perles sonores forànies a la vegada que potencia discursos autòctons sovint passats per alt. Aquest dijous, 12 de novembre (21h.), coincidiran al Continental de Gràcia tres propostes d'alçada: els nord-americans Origami Ghosts, els bagencs Psychodrome i els vallesans Obrigada. Triple dosi de rock'n'roll desacomplexat i de múltiples textures. No s'ho perdin.

El Mamut Traçut