SILVER APPLES
Sala Apolo 2, Barcelona
March 10th, 2008
Photo by Barto Ruíz
Des de la mort, l'any 2005, de Danny Taylor, Silver Apples es redueix a la figura de Simeon Coxe, l'home que de fet sempre va ser l'eix central del duet novaiorquès, pioner de l'electrònica en els àmbits del pop i el rock i referència bàsica per entendre corrents que van del Krautrock a l'Acid House. Molt més en forma del que podríem esperar quatre dècades després del debut homònim de les Pomes de Plata (i tenint en compte els anys d'inactivitat que separen el tancament de l'etapa clàssica del duet, el 1970, i la seva reactivació a finals dels anys 90), Coxe es presentava ahir a la nit a la 2 de la barcelonina sala Apolo amb l'inseparable sintetitzador que ell mateix va confeccionar i batejar a mitjans dels anys 60, el Simeon.
Un sintetitzador que, des que Coxe puja sol als escenaris, exerceix també la funció rítmica que al seu moment va desenvolupar Taylor des de la bateria. Això dóna una nova forma a pilars de l'avantguarda musical dels anys 60 com "Misty Mountain", "Oscillations" o "I Have Known Love", que encara conserven tota la frescor i l'encant de quan es van concebre. Van ser alguns dels moments més vitals d'un concert on Cox, ara amb una imatge més pròpia d'un amable avi que del terrorista sonor que va ser i segueix sent, va presentar temes nous. Noves composicions que coixegen quan s'acosten a terrenys com els de l'electroclash (un gènere que no existiria sense els Silver Apples, i on Coxe, per molt bé que ho faci, poca cosa podrà aportar), però honren passat, present i futur de la llegenda quan, fora de tot control humà, ens conviden a passejar pels racons més amagats del cosmos.
Va obrir la nit el duet català Les Aus amb un discurs minimalista que es pot emparentar en certa manera amb el de Silver Apples. La diferència és que mentre Cox explora els horitzonts de l'electrònica, Les Aus recorren a un recurs més orgànic per donar lloc a un univers de caos sonor ocasionat per la col·lisió constant d'una guitarra carregada de pólvora i una bateria en flames. Una de les propostes més interessants que es poden trobar actualment per aquestes terres.
Audio: "Oscillations" - Silver Apples
Sala Apolo 2, Barcelona
March 10th, 2008
Photo by Barto Ruíz
Des de la mort, l'any 2005, de Danny Taylor, Silver Apples es redueix a la figura de Simeon Coxe, l'home que de fet sempre va ser l'eix central del duet novaiorquès, pioner de l'electrònica en els àmbits del pop i el rock i referència bàsica per entendre corrents que van del Krautrock a l'Acid House. Molt més en forma del que podríem esperar quatre dècades després del debut homònim de les Pomes de Plata (i tenint en compte els anys d'inactivitat que separen el tancament de l'etapa clàssica del duet, el 1970, i la seva reactivació a finals dels anys 90), Coxe es presentava ahir a la nit a la 2 de la barcelonina sala Apolo amb l'inseparable sintetitzador que ell mateix va confeccionar i batejar a mitjans dels anys 60, el Simeon.
Un sintetitzador que, des que Coxe puja sol als escenaris, exerceix també la funció rítmica que al seu moment va desenvolupar Taylor des de la bateria. Això dóna una nova forma a pilars de l'avantguarda musical dels anys 60 com "Misty Mountain", "Oscillations" o "I Have Known Love", que encara conserven tota la frescor i l'encant de quan es van concebre. Van ser alguns dels moments més vitals d'un concert on Cox, ara amb una imatge més pròpia d'un amable avi que del terrorista sonor que va ser i segueix sent, va presentar temes nous. Noves composicions que coixegen quan s'acosten a terrenys com els de l'electroclash (un gènere que no existiria sense els Silver Apples, i on Coxe, per molt bé que ho faci, poca cosa podrà aportar), però honren passat, present i futur de la llegenda quan, fora de tot control humà, ens conviden a passejar pels racons més amagats del cosmos.
Va obrir la nit el duet català Les Aus amb un discurs minimalista que es pot emparentar en certa manera amb el de Silver Apples. La diferència és que mentre Cox explora els horitzonts de l'electrònica, Les Aus recorren a un recurs més orgànic per donar lloc a un univers de caos sonor ocasionat per la col·lisió constant d'una guitarra carregada de pólvora i una bateria en flames. Una de les propostes més interessants que es poden trobar actualment per aquestes terres.
Audio: "Oscillations" - Silver Apples
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada