Música fosca per a temps foscos

Anímic.

Anímic han trobat un so més dens i elèctric que de costum al seu nou disc, "Hannibal" (2013), un àlbum que els acosta a gèneres com l'slowcore o, fins i tot, el metal més asfixiant i claustrofòbic. Precisament, les lletres són també un retrat dels temps asfixiants i claustrofòbics que estem vivint. Música fosca per a temps foscos, quelcom que es troba a faltar en una escena independent, la de casa nostra, que de vegades sembla viure en un univers paral·lel on tot són flors i violes. De tot això parlen amb Jordi Bianciotto en una entrevista publicada aquest mes de setembre per Rockdelux. "No ha estat premeditat", afirma el baixista de la formació, Miquel Plana, sobre el contingut social del nou àlbum, "és producte del moment: ho veus a la televisió i al carrer. El músic s'inspira en això". Sigui premeditat o no, el cert és que Anímic -novament, de forma conscient o no- ja porten temps aportant el seu gra de sorra per a millorar les coses. Ho han fet amb els concerts que dos dels components del grup, Ferran Palau i Louise Sansom, organitzen a casa seva, a Collbató. Concerts al jardí, amb aforament reduït, entrades simbòliques que serveixen per a pagar als músics -tots amics o coneguts de la banda- i on els propis amfitrions ofereixen menjar i beguda als assistents. Fomentant la microcultura i el consum de proximitat com a antídots contra el sistema dels mercats i les grans corporacions que tot ho acaben ofegant. "S'ha de canviar la mentalitat. Ja li he dit al Ferran: potser ens haurem de preparar per a obrir casa nostra a qui sigui del carrer, a famílies que necessitin ajuda". Noble gesta, la que es proposa la vocalista. I apunt important, el del canvi de mentalitat. Perquè aquesta és l'única sortida possible del forat, i no la reactivació del mateix sistema econòmic i social que ens hi ha abocat.