"No sé pas com deu ser el Cel. Diria que deu ser gran. Molta gent creu que hi anirà, i si tots hi van més val que ho sigui. Crec que hi ha música, molta gent cantant, i tant. Hi ha d'haver música, al Cel, n'estic segur". Sis setmanes abans de morir,
Johnny Cash rebia
Sylvie Simmons a casa seva. Van conviure durant cinc jornades en què la periodista va conèixer el dia a dia de l'Home de Negre tot entrevistant-lo. Mojo publica a la seva edició d'octubre la totalitat d'aquesta entrevista. Set intenses pàgines on Cash deixa clar el pes que la música ha tingut en una vida marcada pel dolor però també per l'esperit de superació. De com ha estat precisament la música el que li ha permès mantenir-se ferm després de tragèdies com la pèrdua de
June Carter Cash. I d'una trajectòria que n'hi ha fet veure de tots els colors. Imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada