LA IAIA
25è Mercat de Música Viva de Vic
Teatre L'Atlàntida, Vic
14 de setembre de 2013
"Presentem el segon disc, això va de debò".
Ernest Crusats, vocalista i guitarrista de
La Iaia, es referia a
"On és la màgia?". Un segon treball -sense comptar la maqueta amb què el grup es va presentar ara fa tres anys- que veurà la llum el mes que ve. I la columna vertebral d'un concert, el de la nit passada, amb què els vigatans deixaven clar que sí, que això va realment de debò. Oblidin-se del folk-pop à la Sona 9. Oblidin-se de comparacions protocolàries amb altres referents del pop català contemporani. I pensin en coses grans, molt grans. Pensin en
Wilco o
Arcade Fire, per posar només dos exemples. Amb els primers comparteixen la capacitat de sonar clàssics sense perdre el present de vista, d'alternar el format cançó de tota la vida amb arravatadors torrents elèctrics. Amb els segons, aquell sentit de l'èpica que eleva el rock més visceral a la categoria de massiu -en el millor dels sentits-. Una vocació sublim que la nit passada, amb el desplegament d'un repertori fins aleshores inèdit, feia encongir un teatre totalment rendit als peus d'un trio que ja és enorme. Es van acomiadar amb el tema que obria el seu primer treball oficial -
"Les ratlles del banyador" (2011)-. El seu títol,
"Declaració de principis", resumia l'essència d'un concert que es recordarà durant molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada