Excursions en tren

L'entrada "Descobrint el punk", publicada ahir en aquest mateix blog, ha generat debat i reflexió també a l'altre costat de l'Atlàntic, cosa que m'alegra moltíssim. El bon amic Martin Medina va tenir el detall de traduir-lo al castellà i difondre'l pel ciberespai argentí (¡Muchas gracias!). El comentari que publico a continuació el va fer Marcos Cerrudo, músic underground de Buenos Aires -lidera el projecte Lou Weed- amb qui vaig tenir el plaer de compartir escenari durant la meva visita a l'Argentina, ara fa poc més de dos anys.

Marcos Cerrudo (Lou Weed).

"Cuánta nostalgia! Tuvimos la suerte de haber curtido la onda de escuchar los álbumes hasta el hartazgo, quizá sin que nos guste demasiado, pero ya lo habíamos comprado y no había otro para escuchar hasta la próxima compra jeje.. Hace poco le contaba a alguien que en los 90's me iba desde Quilmes hasta Parque Rivadavia al menos dos domingos al mes a buscar CDs usados de lo que sea, solo por el hecho de descubrir algo, de encontrar algún tesoro oculto, y me pasaba el día ahí, comía unas galletitas y me volvía en tren con la mochila algo mas pesadita de haberme comprado tres o cuatro CDs y alguna que otra revista de rock (me miraban con cara de "desde Quilmes?").. Ni hablar de los TDK!!, llegué a tener cerca de 500!!! Me entristece que los chicos de hoy no puedan vivir eso.. Pero bueno, calculo que tendrán otra manera de entretenimiento.. Gracias Martin! Me encantó la nota y me hizo recordar aquellos hermosos momentos!".

Suposo que, per al Marcos, les excursion en tren a Parque Rivadavia eren com les que feia servidor, també en tren, a indrets del centre de Barcelona com el carrer Tallers -parlo de quan encara hi predominaven les botigues de discos-. I sí, conec perfectament aquesta sensació de remenar prestatgeries de cd's de segona mà simplement amb l'objectiu de descobrir quelcom nou. Teníem curiositat, érem -i seguim essent- inquiets. Per això em desconcerta que, en plena era del coneixement, quan gairebé tot es troba a tan sols un clic i és per tant més accessible, tanta gent segueixi exactament els mateixos patrons de consum cultural -és a dir, el que toca en cada moment-. Suposo que, un cop ens ho han donat tot ben mastegat, hem perdut la capacitat de ser inquiets i curiosos. La qual cosa ens acosta cada vegada més a un ramat d'ovelles homogeni, per molts mòbils personalitzats que tinguem.