La invasió dels imbècils

"Les xarxes socials atorguen el dret a parlar a legions d'idiotes que abans parlaven només al bar després d'un got de vi, sense fer mal a la comunitat. Aleshores eren ràpidament silenciats, però ara tenen el mateix dret a parlar que un premi Nobel. És la invasió dels imbècils". Són declaracions del recentment desaparegut Umberto Eco que el diari italià La Stampa va recollir mesos enrere. I a risc d'esdevenir jo mateix un d'aquests imbècils, m'atreviria a afegir que aquesta invasió no l'han motivat tan sols les xarxes socials sinó la immediatesa i la constant interacció fomentades per la pròpia internet.

Si en volen una bona mostra tan sols han d'accedir vostès a l'edició digital de qualsevol diari -penso ara mateix en El Periódico de Catalunya, però m'atreviria a dir que qualsevol capçalera és vàlida- i fer un cop d'ull als comentaris que molts lectors deixen als peus dels articles. Comentaris en la majoria de casos destralers, gratuïts, no contrastats i, per si amb tot això no n'hi hagués prou, publicats de forma anònima o sota pseudònim -la qual cosa també equival a l'anonimat: a més d'imbècils, covards-. Tenint en compte el marc on es produeixen aquests comentaris -portals digitals de mitjans de comunicació de contrastada trajectòria-, la seva proliferació em sembla encara més greu que allò que qualsevol beneit deixi anar a través d'un perfil social.

D'acord, afortunadament i digués el que digués Eco, una imbecilitat no tindrà mai la mateixa repercussió i encara menys el mateix impacte que una declaració d'un premi Nobel -només faltaria-, es publiqui on es publiqui. Però quan aquesta imbecilitat apareix de forma anònima sota un article signat per un professional amb una formació, una experiència i un criteri discutible com tots però per defecte més autoritzat i contrastat que una destralada anònima, aleshores tenim un problema. Perquè la capçalera de torn atorga a l'imbècil una tribuna que aquest no mereix i a sobre ho fa a expenses d'un professional i de la seva feina. I sobretot perquè a nivell jeràrquic aproxima la imbecilitat a la rigorositat.

Va dir algú que l'accés universal a internet democratitzarà la cultura i la informació. I en part tenia raó, però es va oblidar d'un matís molt important: l'educació, tan necessària en qualsevol àmbit i no menys a l'hora de gestionar tota la quantitat d'informació que circula per la xarxa -a més d'interactuar-hi-. Amb educació, efectivament democratitzarem la cultura i la informació - tant online com offline-. Sense educació, l'únic que fem és banalitzar-les. Rebaixar-les a la categoria de carnassa i, per tant, a terreny perfectament adobat per a una invasió massiva d'imbècils i, mai més ben dit, maleducats.