Un entranyable artefacte dels 90

Potser és que el krishnacore sempre m'ha fet mandra -salvant excepcions com Shelter i poca cosa més-. Potser va ser aquella campanya publicitària de Pepsi amb què van penetrar a totes les llars de la península l'any 1998. O potser va ser el fet de no arribar a escoltar un sol tema seu més enllà de l'aleshores omnipresent "Train". Sigui com sigui, no puc dir que Undrop m'hagin fet mai cap mal, però no m'acabaven de convèncer quan anunciaven refrescos i segueixen sense fer-ho a data d'avui. Doncs bé, resulta que l'altre dia vaig localitzar una còpia promocional del single en qüestió ("Train", no cal dir-ho) en una parada de llibres i compactes de segona mà que s'havia instal·lat en una estació de metro. I no ho vaig poder evitar, vaig haver de demanar-ne el preu a la dependenta. Un euro, em va respondre amb cara de no haver venut un sol cd en mesos o fins i tot anys -la qual cosa no era d'estranyar, tenint en compte que la majoria de títols presents a la cubeta provocaven vergonya aliena en el millor dels casos-. I novament vaig ser incapaç de controlar els meus impulsos més primaris: me'l vaig comprar. I quan vaig arribar a casa el vaig escoltar -conté tan sols el tema titular-. I la peça en qüestió em va generar aquell vespre les mateixes sensacions que em generava fa gairebé vint anys. Però si al seu moment havia percebut "Train" com un simple reclam perquè la generació indie s'inflés de Pepsi fins a rebentar, l'altre dia hi vaig observar quelcom més. Un simpàtic i entranyable artefacte dels 90, ni més ni menys. És que fins i tot hi havia a l'interior de la funda una butlleta on la discogràfica de torn -Subterfuge- convidava a comprar el disc sencer per correu tot pagant-lo contra reemborsament. 2.300 pessetes en cd i 1.800 en cassette, "gastos de envío incluidos". Definitivament, eBay no té glamour.