Sense equipatge

Eleanor Friedberger.

ELEANOR FRIEDBERGER + ALBERTO MONTERO

Jamboree, Barcelona

9 de febrer de 2016

Ja pot Eleanor Friedberger haver protagonitzat una cançó de Franz Ferdinand -d'això fa molt de temps- i haver vist com la totpoderosa Uncut destacava el seu darrer treball, "New View" (2016), com a disc del mes tot atorgant-li un nou sobre deu -d'això fa tan sols unes setmanes, mostra inequívoca d'un present creatiu prou sòlid per a eclipsar tot reclam passat de color rosa-, que ni una cosa ni l'altra li garanteixen cap immunitat davant les fatalitats del dia a dia. La nord-americana va arribar a Barcelona lleugera d'equipatge: la companyia aèria de torn havia extraviat tant els seus efectes personals com la seva guitarra, havent de recórrer a un instrument que li era estrany però del qual va saber treure suc al llarg d'una hora llarga. Peces de tota la seva trajectòria -incloses cites puntuals a Fiery Furnaces-, desplegades sense ornaments, en un marc de proximitat i des de la més absoluta fragilitat. Minuts abans havia estat el valencià Alberto Montero qui també havia reduït a la mínima expressió un repertori de textura suau i múltiples tonalitats. Orgàniques, tardorenques i amb el punt just d'acidesa, les seves cançons van anar de menys a més tot perfilant un discurs essencialment mediterrani i tan arrelat com renovador.