"M'irrita contemplar l'homogeneïtzació del món a mans de tots els Disney, Planet Hollywood, McDonald's i similars... El més trist de tot plegat és que Amèrica té moltíssim a oferir, però només exporta allò que marca l'establishment. A mi sempre m'han fascinat les deixalles d'Amèrica, els marginats, els outlaws, els escriptors beat, els rockers atípics, la música negra, tot allò de què solem oblidar-nos quan parlem del somni americà. Si potenciéssim tota aquesta cultura alternativa, el món seria més interessant i sexy...". Ho va dir David Bowie durant una entrevista publicada el febrer de 1997 per Rock & Folk -i recuperada recentment en el marc d'un especial que la revista francesa dedicava al Duc Blanc-. Bowie parlava d'Amèrica per a referir-se als Estats Units. Un país que alguns admiren pels mateixos motius que d'altres el menyspreen, havent-se quedat tant els primers com els segons a la més plana superfície i havent-se perdut el millor. L'Amèrica de Flannery O'Connor, Larry McMurtry, Tennessee Williams, Robert Johnson, Billie Holiday, Sam Peckinpah, Johnny Cash, Ritchie Valens, Tom Wolfe, William Burroughs, Dennis Hopper, Hunter S. Thompson, Francis Ford Coppola, Johnny Thunders, Frank Zappa, Leadbelly, Buddy Bolden, David Lynch, Timothy Leary, Bob Dylan, Edward Bunker, Allen Ginsberg, Ed Wood, Joey Ramone, Jane Fonda, John Sinclair, Kurt Cobain, Andy Warhol, Elvis Presley, Eazy-E, Frances Farmer, J.D. Salinger i Jackson Pollock.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada