dilluns, 20 de juliol del 2026

Joana Serrat, entre els 200 millors discos d'Americana segons Uncut


Hi ha artistes que construeixen les seves carreres a poc a poc, sense fer soroll ni perdre el món de vista, i plantant cara a l'adversitat en lloc de somicar. És el cas de Joana Serrat, que després de pràcticament dues dècades transitant les diferents rutes d'allò que algú va anomenar so Americana, veu ara com la totpoderosa revista Uncut emmarca una de les seves obres –"Hardcore from the Heart" (2021)– entre els que considera com els 200 millors àlbums d'aquest ventall de gèneres musicals. La vigatana comparteix pàgines amb tots els tòtems que vostès es puguin imaginar –alguns dels quals es troben per sota d'ella en el rànquing–. Només és una llista, ho sé, i jo mateix impugnaria bona part dels títols que ocupen els 10 primers llocs. Però, havent seguit la trajectòria de Serrat (gairebé) des del principi, em sembla de justícia que es reconegui no només la seva obra, sinó també la feina que ha dut a terme la bona gent del segell Great Canyon. Fer una carrera internacional també és això. Moltes felicitats!



diumenge, 19 de juliol del 2026

Billy Gibbons tocant el riff de "La Grange"

ZZ TOP
Poble Espanyol, Barcelona
19 de juliol de 2026

Hi va haver un temps en què solia refugiar-me a dins d'una sala de cinema cada cop que hi havia un partit de futbol de la mida d'un Barça-Madrid, una final de la Champions o una final d'un Mundial. Avui he triat un concert de ZZ Top, que han actuat amb format de mínims però han complert l'expedient al Poble Espanyol en el marc del BARTS Festival.

D'entrada, ha sobtat l'absència de Frank Beard –tot i els problemes de salut que arrossega des de fa temps, s'havia anunciat la seva participació en la gira europea en curs–. Un factor que ha deixat a Billy Gibbons com a únic component de la formació clàssica present a l'escenari, i que per moments ha donat la sensació d'estar assistint al concert d'una banda de tribut.

En tot cas, un no té cada dia el gust de veure de prop a Gibbons en persona tocant el riff de "La Grange", o marcant-se aquells solos de guitarra que encara marquen diferències. Tampoc d'escoltar un repertori en què els encerts es compten a grapats i responen a títols com "Jesus Just Left Chicago", "Gimme All Your Lovin'", "Pearl Necklace" o "I'm Bad, I'm Nationwide".

L'anècdota de la vetllada l'han posat tota una sèrie d'assistents (no eren ni molt menys la majoria, però tampoc eren casos aïllats) que, havent pagat un dineral per accedir al concert, han preferit seguir el partit de futbol de torn amb els seus telèfons mòbils mentre tenien a ZZ Top tocant davant dels seus nassos. No sé si és un efecte col·lateral del famós FOMO, però fins aquí podíem arribar.

Jennifer Finch (1966-2026)


Ens ha deixat Jennifer Finch, baixista d'L7, aquella banda que va avançar per l'esquerra a mitja generació grunge i va trencar barreres de gènere en més d'un sentit. Només les vaig arribar a veure en directe en una ocasió, una llunyana (i memorable) nit de principis d'aquest segle a la sala Mephisto –11 de març de 2000-. Ella no hi era, i se la va trobar a faltar per molt que Janis Tanaka fes les seves funcions a la perfecció. La santíssima trinitat que formen "Smell the Magic" (1990), "Bricks Are Heavy" (1992) i "Hungry for Stink" (1994) segueix sent una de les trilogies discogràfiques més potents del rock dels 90.

dissabte, 18 de juliol del 2026

Freddy Cannon (1936-2026)


Ha mort Freddy Cannon, una de les veus que van preservar la flama del primer rock'n'roll durant aquell interregne que formen la recta final dels anys 50 i l'arrencada dels 60. Entre els grans reclams del seu cançoner, "Way Down Yonder in New Orleans", "Palisades Park" i "Tallahassee Lassie" –amb aquell crit de guerra que tantes pistes de ball ha sacsejat durant les passades set dècades–. Cannon tenia 89 anys.

diumenge, 12 de juliol del 2026

Blue Jay Way


Please don't be long
Please don't you be very long
Please don't be long
Or I may be asleep
(The Beatles)

El Baix Montseny, juliol de 2026.

dissabte, 11 de juliol del 2026

Parlant amb Pattie Boyd


No acostumo a posar fotos meves a l'entorn digital, però això d'avui és diferent, perquè no cada dia tens el privilegi de seure al costat d'una llegenda. Hem parlat amb Pattie Boyd de George Harrison, dels Beatles, d'Eric Clapton, de la seva carrera com a model i fotògrafa, i fins i tot de Bob Dylan (no, no ho he pogut evitar). Moltes gràcies a l'Estartit Beatles Weekend per una experiència que no oblidaré mai, però sobretot per organitzar cada any un festival com aquest. And thanks a lot Pattie Boyd for the good vibes and for making everything so easy. It has been an absolute pleasure talking to you. La foto és de la gran Eva Godàs.


divendres, 10 de juliol del 2026

All Things Must Pass


Now the darkness only stays at night time
In the morning it will fade away
Daylight is good
At arriving at the right time
But it's not always going
To be this grey
All things must pass
All things must pass away
(George Harrison)

Les Franqueses del Vallès, juliol de 2026.

dijous, 9 de juliol del 2026

Here Come the Sun King


Here come the Sun King
(The Beatles)

Llerona, juliol de 2026.

Bonnie Tyler (1951-2026)


Ha mort Bonnie Tyler, aquella cantant de veu rasposa que va tocar el cel amb himnes de la mida de "Total Eclipse of the Heart" o "The Best" –ella la va gravar abans que Tina Turner–. Recordo que la vaig descobrir al soterrani de l'enyorada Discos Balada del carrer Pelai de Barcelona, una tarda de finals d'estiu de fa una eternitat, en què vaig adquirir a preu de saldo el seu segon àlbum, "Natural Force" (1978), petita perla country rock que s'obria amb l'immortal "It's a Heartache", i que contenia sucoses mirades als cançoners d'Stevie Wonder i Aretha Franklin. A dia d'avui segueix sent el meu preferit.

dilluns, 6 de juliol del 2026

A l'Estartit Beatles Weekend amb Pattie Boyd



El cap de setmana vinent serem a l'Estartit Beatles Weekend parlant amb la gran Pattie Boyd, fotògrafa, model i icona de la Swinging London. Va estar casada amb George Harrison i amb Eric Clapton, i va inspirar cançons com "Something", "Layla" o "Wonderful Tonight". Aquelles històries sobre les quals nosaltres tant hem llegit, ella les va viure en primera persona, i dissabte ens les explicarà de viva veu. Més informació en aquest enllaç.

"Far from Any Road"


When the last light warms the rocks
And the rattlesnakes unfold
Mountain cats will come to drag away your bones
(The Handsome Family)

Les Franqueses del Vallès, juliol de 2026.

diumenge, 5 de juliol del 2026

Una placa de The Who


Una placa ret homenatge a The Who al Walk of Fame de Camden Town. Està situada davant de la parada de metro de la Northern Line. Cal estimar aquelles ciutats que recorden, reivindiquen i tenen cura dels seus llegats melòmans. Londres, juny de 2026.

dissabte, 4 de juliol del 2026

Entre màquines i tubs


Avui fa quatre anys vaig veure com tot un equip de persones es mobilitzava, literalment, per salvar-me la vida. Són coses que impacten, que et canvien completament, i fins i tot et poden fer adonar que importes més del que et pensaves. Avui fa quatre anys que vaig sortir d'un hospital, vaig caminar fins al mar i me'l vaig mirar com mai abans l'havia mirat, perquè durant dues o tres hores m'havia fet a la idea que potser no el tornaria a veure mai més. Aquella tarda em vaig prometre que cada dia de la resta de la meva vida seria conscient del que aquell equip de persones havia fet per mi, i el viuria en conseqüència. No sempre ho he aconseguit, perquè soc humà i no perfecte, però dono fe que des d'aleshores he mirat la vida d'una altra manera i que les meves prioritats ara són unes altres. Avui m'agradaria dir Visca la Sanitat Pública (i els orelluts que tant la qüestionen, espero que no la necessitin mai, perquè no se la mereixen). La fotografia és de diumenge passat i està feta des d'un avió sortint de l'aeroport de Heathrow. Perquè aquella tarda de fa quatre anys també vaig perdre la por de volar.


El teu cor batega fort, malgrat la resta del cos
Ets tan lluny ara del port, en el teu cap s'ha fet fosc
Al mig d'un gran hospital com una illa en l'oceà
Vols saber que t'ha passat, sobretot que passarà
Tu no pots deixar-me sense el teu alè,
Ni jo vull deixar-te sola en cap moment
Tu respira poc a poc, tranquil·lament
Que jo et duré l'aire d'on bufi el vent
Tu adormida en algun lloc, serenament,
Que jo et vetllo el somni entre la gent
Entre màquines i tubs, lluites contra el temporal,
En qüestió de dos minuts t'ha passat tot pel davant
A la platja dels records t'imagino tot cantant,
La mar xiula aquells acords, d'un cantautor italià
(Els Pets)

dijous, 2 de juliol del 2026

Wade in the Water


Wade in the Water. Les Franqueses del Vallès, juliol de 2026.

Unes ulleres de Lennon


La mirada d'un Beatle, i tot allò que deu haver arribat a veure. Unes ulleres de John Lennon, exposades al Hard Rock Cafe de Piccadilly Circus. Londres, juny de 2026.

dimecres, 1 de juliol del 2026

Canvis a la banda de Dylan

Canvis sobtats a la banda de Bob Dylan. Doug Lancio i Bob Britt, els dos guitarristes que l'havien acompanyat des de l'inici de la gira Rough and Rowdy Ways la tardor de 2021, han sortit de la formació amb dies de diferència i amb una gira nord-americana a ple rendiment. Als seus llocs hi han entrat Julian Lage (qui sap si de forma permanent, ja que té compromisos pel seu compte) i Joel Paterson, dos músics amb background jazzístic i dos registres que encaixen plenament amb l'estètica del Dylan post-RRW. Com de costum, ningú sap amb exactitud què ha passat ni què passarà a partir d'ara. Sigui com sigui, Dylan segueix en marxa, mirant endavant, com qui no vol comptar quilòmetres sinó fer-ne més. Trobarem molt a faltar a Lancio i a Britt, però l'horitzó que es perfila és, com a mínim, engrescador.

"Animals"


You got to be crazy, you gotta have a real need
Gotta sleep on your toes and when you're on the street
You got to be able to pick out the easy meat with your eyes closed
(Pink Floyd)

Battersea Power Station. Londres, juny de 2026.