dimarts, 23 de gener de 2018

Big Jack Johnson


Big Jack Johnson venia de Mississippi i coneixia prou bé les arrels més profundes del blues, però el seu dinàmic estil a la guitarra elèctrica el situava en una línia pròxima a l'accent texà d'uns Fabulous Thunderbirds o un Stevie Ray Vaughan. El títol del primer àlbum que va gravar i editar pel seu compte, "The Oil Man" (1987), feia referència al sobrenom amb el qual se'l coneixia, l'home del petroli, perquè si de nit es dedicava a tocar i cantar blues de dia treballava com a camioner per a una companyia petroliera. La vida i la sort de tants artistes de primera que s'han de resignar a no poder viure de la seva vocació. Johnson no sol ser un dels músics més recordats de la seva generació -va morir l'any 2011 a l'edat de 70 anys-, però va obtenir alguns guardons importants, va comptar amb el reconeixement de la crítica i va tocar al costat del mateix Samuel L. Jackson a la banda sonora de "Black Snake Moan" (2006), l'inoblidable drama cinematogràfic de Craig Brewer on un vell bluesman (Jackson) i una noia amb mals hàbits (Christina Ricci) fan front als seus respectius dimonis personals. L'altre dia vaig localitzar el citat "The Oil Man" al preu de cinquanta miserables cèntims en una botiga d'articles de segona mà. Mostra de com aquesta societat de consum ràpid i efímer pot arribar a devaluar una autèntica joia. I oportunitat que convidava a ser aprofitada, no cal dir que me'l vaig emportar a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada