A Mississippi hi vaig entrar per primer cop provinent d'Alabama. Després en vaig sortir en diverses ocasions per visitar puntualment alguns indrets propers dins dels estats de Louisiana i Arkansas. Sempre que creuava alguna línia estatal en direcció a Mississippi, em donaven la benvinguda cartells com aquest –situat a tocar de Meridian, bressol i tomba del gran Jimmie Rodgers-.
"Welcome to Mississippi", diu amb lletres ben grans el cartell. I a sota afegeix un subtítol que a mi em sembla revelador per molts motius: "Birthplace of America's Music". Podem discutir si tota la música (nord-)americana prové de Mississippi –Nova Orleans no queda gaire lluny dels seus límits-. Però no podem negar que com a quilòmetre zero del blues, bona part de la música que hem escoltat a Occident durant el darrer segle té les seves arrels en aquest estat –i més concretament en la regió del Delta-.
El fet que un estat nord-americà presumeixi de ser el bressol de la música de tot un país de la mida d'un continent, il·lustra fins a quin punt la música és important en aquest país. Fins a quin punt la història dels Estats Units es pot explicar a partir i a través de la seva música. A Nashville, la indústria de la música té gairebé tant de pes com va tenir al seu dia la de l'automòbil a Detroit, que també pot presumir d'un patrimoni extraordinari si parlem de música.
Però res del que ha passat a Nashville, a Memphis ni a Detroit s'entendria sense allò que passava ara fa cosa de 100 anys a Mississippi. No parlo només del blues del Delta, em refereixo també al country gairebé embrionari de Jimmie Rodgers i al jazz que pujava riu amunt des de Louisiana. Aquest cartell és una mostra més de com els nord-americans es creuen la seva música d'una manera que a mi, personalment, em genera enveja sana però sobretot una gran admiració
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada