Psycho Rock and Roll Club, Barcelona
14 de febrer de 2025
Recordo com si fos ahir una entrevista que vaig fer als tres components de Top Models en algun moment de l'any 2005. Ricky Gil, Pol Font i Toni Nervio Roto venien de publicar el seu segon àlbum, "Beautiful Señoritas", que no sé si és el millor que van fer però segueix sent el meu preferit. Ens vam asseure en una taula del Glaciar amb vistes a la mateixa plaça Reial que tan bé havien retratat ells mateixos a "En el calor de la noche", i vam parlar de moltes coses.
Vam parlar del disc, que per això havíem quedat, però també vam parlar d'una escena barcelonina que es debatia aleshores entre el mestissatge més inofensiu i banal, i l'eclosió de tot aquell pseudoindie de disseny que el temps s'encarregaria de posar al seu lloc. Entre una cosa i l'altra, Top Models reivindicaven (representaven) el rock'n'roll com a genuí llegat sonor d'una ciutat que potser havia vist temps millors però encara no havia acabat de perdre el nord.
Han passat dues dècades des d'aquella trobada. Barcelona ha canviat, el món sembla un altre i tampoc nosaltres som els mateixos que érem aleshores. Però aquí segueixen les cançons de Top Models, testimonis d'un temps en què podies baixar al Sidecar i trobar-t'hi el bo i millor de cada casa. Un temps en què era impensable que Barcelona arribés a sumar una agenda de (macro)festivals tan exagerada com la que desplega cada estiu des de fa anys, però en canvi tenia tot un circuit de sales on passaven coses i es feia comunitat.
La mateixa comunitat que es va aplegar la nit passada al Psycho, i que aquesta nit ho tornarà a fer al Barbara Ann, escenaris que la banda ha triat per fer-hi dos únics concerts de reunió que són també dues nits de retrobament. El fil conductor, unes cançons que el trio va fer sonar ahir com si encara les toqués cada nit. D'una torrencial "Self-Destruction Blues" fins al desvergonyit rhythm & blues de "Kangaroo", passant per la injecció punk de "My Burning Light" o la tempesta elèctrica de "To the Maximum". Se'n van anar amb el "Chinese Rocks" de Johnny Thunders i els Ramones, inequívoca declaració de principis encara a data d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada