El Molino, Barcelona
7 de febrer de 2025 (segona sessió)
Calexico van actuar la nit passada a El Molino reduïts a trio (Joey Burns, John Convertino i Martin Wenk), a escassa distància del respectable i sense cap mena de filtre. Un format que va permetre als d'Arizona obviar les seves composicions més reconeixibles, per donar sortida a títols menys evidents –aquell "Glimpse" rescatat del túnel del temps, aquell "Two Silver Trees" totalment despullat-.
En poc menys d'una hora i mitja, van passar de versionar un clàssic de Joy Division –aquell "Love Will Tear Us Apart" tocat per l'aridesa del desert-, a posar tota la sala a ballar cúmbia. Entre una cosa i l'altra, es van ventilar estils que van anar del country a la frontera mexicana i la música surf –dinàmica lectura de "Misirlou", la peça amb què Dick Dale va connectar al seu dia les costes mediterrànies amb les del Pacífic-.
Calexico saben fer dialogar llenguatges musicals diversos i a priori distants, de manera que aquests acaben trobant un espai comú sense necessitat de calçador. El mestissatge musical, aquell concepte tantes vegades banalitzat en aquest país nostre que tendeix a confondre la cultura amb el tot s'hi val, vindria a ser això. Tota la resta, són 'txarangues' d'estar per casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada