Avicii Arena, Estocolm
18 d'octubre de 2025
Aquesta nit a Estocolm ens hem retrobat amb el Dylan més misteriós i deliciosament esquiu, també el més brillant, imprevisible i atrevit, en la que ha estat la segona parada d'una nova branca europea del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour. Pràcticament invisible darrere del seu piano, com qui no requereix cap més evidència que la seva pròpia obra, ha tornat a donar la volta a un repertori en mutació constant.
Ha estat sorprenent aquell "It Ain't Me, Babe" –amb Dylan puntejant a la guitarra en els primers compassos– executat amb la força dels dies de la Rolling Thunder Revue. I han estat reveladores les lectures d'"I Contain Multitudes" i "I Made Up My Mind to Give Myself to You", la primera reconvertida en una càlida balada d'estètica 50's, la segona transformada en un lament crepuscular que hauria pogut cantar el mateix Sinatra durant els seus anys a Capitol.
Un dels moments capitals de la nit ha estat "Watching the River Flow", iniciada com una jam de blues elèctric amb Dylan fent solos de guitarra com si aquest hagués estat des de sempre el seu ofici. A l'hora de cantar s'ha posat al piano, se n'ha cansat, ha tornat a agafar la guitarra, i s'ha marcat una de les lectures més torrencials que he pogut escoltar mai d'aquesta cançó. El solo d'harmònica final ha estat de traca.
També ha estat revitalitzador aquell "To Be Alone with You" transformat en un dinàmic exercici de rhythm & blues anyenc, amb Dylan comandant la banda a ritme de boogie woogie i deixant-se anar amb un altre solo d'harmònica digne de Little Walter o Sonny Boy Williamson II. Tot un contrast amb una irreconeixible "My Own Version of You", construïda sobre la marxa i connectant amb la naturalesa exploradora del free jazz.
En aquesta mateixa línia s'ha manifestat un "Key West" rebaixat fins a la seva essència més fràgil i esquelètica –aquells puntejos fora de to de Doug Lancio, la percussió fantasmagòrica d'Anton Fig–, culminat per Dylan amb un divertiment al piano, com qui vol rebaixar la transcendència del moment. Menció també per un "Desolation Row" que podria haver sortit del "Nebraska" d'Springsteen, i una vegada més pel miracle final amb "Every Grain of Sand".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada