Es commemoren avui 50 anys de l'inici de la Rolling Thunder Revue a Plymouth, Massachusetts. La gira amb què Bob Dylan es va reinventar per enèsima vegada i va donar peu a una de les etapes més fascinants d'una carrera que en va plena.
Un periple que va obviar les grans capitals per aturar-se en indrets sovint remots i a priori impensables –no em sembla anecdòtic apuntar que la primavera passada va fer el mateix en la que per ara ha estat l'última branca nord-americana del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour-.
Menció a part mereix tot l'elenc de músics, col·laboradors i confidents que el van acompanyar. De Joan Baez a Roger McGuinn, de Mick Ronson a Scarlet Rivera, de Ramblin' Jack Elliott a Joni Mitchell, i d'Allen Ginsberg a Rob Stoner. Si hi havia algú que podia aglutinar tal comitiva i donar-li consistència, sens dubte era Dylan el 1975.
El cinquantenari de la Rolling Thunder Revue em convida a tornar al directe "Hard Rain", i per descomptat al cinquè volum de les Bootleg Series, dedicat exclusivament a la gira en qüestió. Però sobretot a una d'aquelles lectures de les quals no em cansaré mai, la crònica dels fets segons Sam Shepard.
I Dylan? Doncs, com de costum, sembla viure aliè a qualsevol commemoració possible. Avui i demà torna a actuar a París amb aquest Rough and Rowdy Ways World Wide Tour que ja es pot contemplar com un altre capítol a recordar durant les dècades que venen. Sense mirar enrere, sempre endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada