Robe Iniesta podrà ser recordat per moltes coses, i una de les primeres que em venen al cap ara mateix és la seva forma de cantar. El seu accent. El líder d'Extremoduro va ser aquell vocalista de rock espanyol que no tan sols no es va avergonyir de cantar en el seu propi accent –en un moment en què semblava que l'únic accent viable havia de ser el de la capital–, sinó que el va convertir en un instrument més. Un dels elements distintius d'un discurs que menjava a part, que no admetia comparacions quan la banda de Plasència va irrompre ara fa tres dècades i mitja, i que segueix sense admetre-les un cop el camí que ella mateixa va obrir ha estat transitat per desenes d'aspirants, usurpadors i algun alumne més o menys avantatjat. Ha mort una de les grans veus del rock en castellà, també un dels grans lletristes de la música feta a l'Estat espanyol durant la segona meitat del segle XX. La seva influència perdurarà, la seva figura és irrepetible.
'Concreté la fecha de mi muerte con Satán
Le engañé, y ahora no hay quien me pare ya los pies'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada