Una vegada, quan tenia 7 o 8 anys, la meva mare em va portar al metge. Un senyor que volia semblar simpàtic però a la pràctica feia por, em va posar no sé quina injecció. No recordo si em va fer mal o no, però crec que el meu pànic irracional a les agulles es va desenvolupar aquell dia.
Al sortir del metge, per compensar el mal tràngol, la meva mare em va convidar a un Cacaolat calent en un bar de Rambla Catalunya. Era un matí d'hivern, al carrer feia fred i jo estava traumatitzat. Però a dins del bar s'hi estava bé, el Cacaolat em va fer entrar en calor i de fons sonava una cançó que em va fer sentir millor.
Amb els anys vaig descobrir que la cançó es deia "On the Beach", i que el seu autor era Chris Rea, un senyor amb el qual encara trigaria uns quants anys més a acabar de connectar. Va ser un matí de Nadal al cotxe del meu pare. Per la ràdio sonava "Driving Home for Christmas", i semblava feta per aquell moment.
Ha mort Chris Rea, l'home de la veu aspra i els acabats cristal·lins. La seva música semblava artificiosa i anquilosada per a un adolescent dels 90, però probablement sonaria més moderna del que molts estarien disposats a admetre, en el panorama festivaler contemporani. I "On the Beach"? A dia d'avui, la segueixo associant amb aquell matí d'hivern de fa tota una vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada