Dylan amb Question Mark

La trobada fins ara inèdita de Bob Dylan amb Question Mark dels Mysterians. Va tenir lloc el passat 3 d'abril a Saginaw, Michigan, després d'un concert de Dylan a la ciutat de Rudy Martinez, aka ?. L'autor de "Tears of Rage" i el de "96 Tears", junts per primer cop. La fotografia l'ha publicat Scott Baker a través del perfil social scottbakermusicofficial.

Steve Harwell (1967-2023)

STEVE HARWELL
(1967-2023)

S'havien foguejat al caliu de l'ska punk més genuïnament californià, però la seva vocació era tan massiva com aquella bateria de singles que els va catapultar fins als primers llocs de les llistes d'èxits de mig planeta entre finals de la dècada dels 90 i principis del segle XXI, arribant a sonar en diversos anuncis televisius i guanyant-se un lloc destacat a la banda sonora d'"Shrek" (2001). Parlem de dards de precisió com "Walkin' on the Sun" –que semblava resseguir el rastre psicodèlic d'uns Doors a l'assolellada Califòrnia de fa un quart de segle-, "All Star" –sí, molts encara l'associem amb l'entranyable ogre de color verd- o les refrescants versions de "Why Can't We Be Friends" (War), "Can't Get Enough of You Baby" (Frankie Valli i els Four Seasons via ? and The Mysterians) i "I'm a Believer" (The Monkees). Exercicis de rock alternatiu fruit del seu temps que, sorprenentment, han envellit molt bé. Després la seva flama es va anar apagant, però encara van ser capaços de signar obres tan fresques com "Magic" (2012). Un dels seus trets distintius va ser la veu d'Steve Harwell, que s'havia retirat el 2021 i que ens acaba de deixar a l'edat de 56 anys. Un altre maleït càncer.

? and The Mysterians

Quan parlem de ? and The Mysterians solem pensar en "96 Tears", el hit que els va consolidar l'any 1966 com la primera formació llatina que destacava en l'àmbit del rock'n'roll -amb permís de Cannibal & The Headhunters i, és clar, Ritchie Valens-. El model a seguir per a moltes de les bandes de garatge que situarien els orgues Vox i Farfisa al centre dels seus respectius discursos, i un precursor directe de l'explosió punk que tindria lloc ben bé una dècada més tard en ambdós costats de l'Atlàntic. Publicada l'any 1966 com a single però també com a part de l'àlbum del mateix títol, "96 Tears" contenia tots els elements que definirien el so de ? and The Mysterians: un ritme d'allò més àgil, la urgència vocal de Rudy Martinez -conegut artísticament com a Question Mark o simplement com a ?- i aquella sensació de misteri pròpia de les pel·lícules de sèrie b que li proporcionava la contagiosa línia d'orgue cortesia de Frank Rodriguez-. Constants presents també en talls com "I Need Somebody", "Girl (You Captivate Me)" o "Can't Get Enough of You, Baby" -amb una línia d'orgue pràcticament calcada a la de la pròpia "96 Tears"-, però no haurien d'eclipsar la versatilitat d'una banda de solvència tan contrastada com la que denotaven les seves incursions en llenguatges com el funk ("It's Not Easy") o el blues (la sentida lectura d'"Stormy Monday", de T-Bone Walker). O el que és el mateix: un catàleg que val la pena explorar més enllà del hit de torn.