? and The Mysterians

Quan parlem de ? and The Mysterians solem pensar en "96 Tears", el hit que els va consolidar l'any 1966 com la primera formació llatina que destacava en l'àmbit del rock'n'roll -amb permís de Cannibal & The Headhunters i, és clar, Ritchie Valens-. El model a seguir per a moltes de les bandes de garatge que situarien els orgues Vox i Farfisa al centre dels seus respectius discursos, i un precursor directe de l'explosió punk que tindria lloc ben bé una dècada més tard en ambdós costats de l'Atlàntic. Publicada l'any 1966 com a single però també com a part de l'àlbum del mateix títol, "96 Tears" contenia tots els elements que definirien el so de ? and The Mysterians: un ritme d'allò més àgil, la urgència vocal de Rudy Martinez -conegut artísticament com a Question Mark o simplement com a ?- i aquella sensació de misteri pròpia de les pel·lícules de sèrie b que li proporcionava la contagiosa línia d'orgue cortesia de Frank Rodriguez-. Constants presents també en talls com "I Need Somebody", "Girl (You Captivate Me)" o "Can't Get Enough of You, Baby" -amb una línia d'orgue pràcticament calcada a la de la pròpia "96 Tears"-, però no haurien d'eclipsar la versatilitat d'una banda de solvència tan contrastada com la que denotaven les seves incursions en llenguatges com el funk ("It's Not Easy") o el blues (la sentida lectura d'"Stormy Monday", de T-Bone Walker). O el que és el mateix: un catàleg que val la pena explorar més enllà del hit de torn.