dimecres, 5 de setembre de 2012

Deteniu-lo, que llegeix llibres

Em trobava fa cosa d'una hora en una cafeteria pròxima al meu lloc de treball. Acabava de dinar i he demanat un tè amb llet a una de les cambreres, que me l'ha servit en qüestió d'un o dos minuts. Durant tot el procés, amb prou feina he alçat la vista del llibre que m'ha mantingut enganxat durant les darreres setmanes, "El poder del perro" de Don Winslow (havent devorat unes 620 de les seves més de 700 pàgines, m'atreviria a dir que és la millor novel·la de màfies que he llegit mai). I quan la cambrera m'ha servit el tè i li he donat les gràcies, l'encarregat del local -que en aquell moment dinava a la taula del costat- li ha dit que avisés la policia. "A aquest l'han de detenir, que fa coses molt estranyes: llegeix llibres", ha afegit referint-se a mi amb el seu peculiar i àcid sentit de l'humor. A partir d'aquest punt, hem començat una breu conversa literària -ell també és un malalt de la lectura- després de la qual he tornat a submergir-me en l'univers de Winslow, els seus narcos mexicans i les seves lliçons magistrals de geopolítica. Però m'ha fet gràcia la ironia de l'amic encarregat. Perquè no li faltava raó -per molta ironia que hi posés- quan ha qualificat d'estrany l'acte de llegir un llibre. Un acte tan estrany ara mateix com el de comprar-se un disc o gastar-se en una entrada de cinema aquells vuit euros que tant ens ha costat guanyar però en canvi ens gastem sense protestar a l'hora de pagar una copa en qualsevol discoteca. Actes que alguns cometíem abans de l'augment de l'IVA, i que seguirem cometent mentre els nostres sous ens ho permetin, malgrat haver-nos de gastar alguns euros més. Ja m'ho deia mesos enrere un gestor cultural a qui no preocupava la pujada de l'IVA en els articles i serveis vinculats amb la cultura. Bona part del sector, lamentava, ja feia temps que les passava magres i no pas per una qüestió de preus, sinó d'hàbits generals de consum cultural. Els d'un país que encara confón cultura amb sol, toros, festa i gal·les televisives de la pitjor classe.

4 comentaris:

  1. Que trist és tot plegat... l'IVA dels llibres, el teatre, el cine puja com l'escuma i en canvi l'IVA dels salons recreatius es queda tal i com està. En un país així, com hem de sobreviure??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, és el que deia. Jo seguiré consumint cultura amb IVA o sense. Qui ja no ho feia, doncs seguirà gastant-se els diners amb altres coses. Però sí... Quin país de merda... :-S

      Elimina
  2. Escoltar un llibre o llegir un vinil (l’escrit és correcte), com es pot comparar amb descarregar-te un llibre o unes cançons al trastet electrònic, digue-li Ipod, Ipad o Ipuc, sense poder-lo tocar, sense forma, sense olor... Com diu la cançó: soc un sentimental.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, jo personalment agraeixo poder-me posar l'ipod a les orelles i desconnectar de la resta del món quan passejo o em desplaço. Però per escoltar música a casa, prefereixo un suport físic (digue'm fetitxista). No crec que el problema sigui el suport, en qualsevol cas, sinó que molta gent descarrega coses sense saber d'on vénen ni que produir-les té un cost, ja sigui econòmic, material o personal. Això, evidentment, en el millor dels casos: hi ha qui ni tan sols es molesta a descarregar perquè la cultura directament li rellisca. El problema, resumint, és que -per norma general- no es valoren les coses a no ser que entrin de manera fàcil immediata, com la festa barata o les gal·les televisives a les quals em referia... A no ser que sigui Sant Jordi, que aleshores queda bé passejar per les Rambles exhibint un llibre que acaba servint exclusivament per a ocupar un tros d'estanteria...

      Elimina