THE TCB BAND feat. DENNIS JALE
Sala Apolo, Barcelona
22 de setembre de 2012
Parlar de la TCB Band és com parlar de Booker T. & The MG's o The E Street Band. Una de les millors bandes d'acompanyament de la història. Secundaris de luxe d'alguns grans episodis de la música popular dels darrers cent anys. James Burton (guitarra), Ronnie Tutt (bateria) i Glen D. Hardin (piano). Tres supervivents d'una formació nascuda amb l'objectiu d'acompanyar a Elvis Presley després del seu triomfal retorn de 1968, però que també cobriria puntualment les espatlles de gent com Gram Parsons -amb ells va gravar els seus dos discos en solitari- o Emmylou Harris.
Debutaven ahir a Barcelona amb un quart component de luxe, Norbert Putnam, baixista d'estudi en moltíssimes gravacions del Rei, i uns quants mercenaris que van desenvolupar correctament les seves funcions. Com a mestre de cerimònies comptaven amb l'austríac Dennis Jale, gola privilegiada que afortunadament no es dedica a imitar a Presley, sinó a cantar el seu repertori amb fidelitat però amb veu pròpia. El set list, òbviament, no va deixar lloc a sorpreses. De "See See Rider" a "Can't Help Falling in Love", passant per "Always on My Mind", "Heartbreak Hotel", "Hound Dog", "Blue Suede Shoes", "Way Down", "Burning Love", "In the Ghetto" o "Suspicious Minds" entre moltes altres. Sí, un guió totalment previsible i sense cap mena de risc. Ni falta que feia. La d'ahir era una cita amb la història. I en aquest sentit, la lliçó va ser magistral.
Poca estona abans, el barceloní Augie Burr havia tingut el bon gust d'entretenir-nos amb temes obscurs del Rei, la majoria d'ells procedents de la seva filmografia. Sí, aquelles pel·lícules que eren més que discutibles a nivell cinematogràfic però amagaven autèntiques joies a les seves respectives bandes sonores. I enmig de tot això, tot un Joe Esposito -road manager, guardaespatlles personal i boníssim amic del propi Presley- va explicar unes quantes anècdotes entranyables. Tot un privilegi poder-les escoltar directament de la seva boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada