Peg Entwistle

Avui fa 80 anys. El diumenge 18 de setembre de 1932, una trucada anònima alertava la policia de Los Angeles de la troballa d'un cadàver als peus del cèlebre signe de Hollywoodland -avui conegut com a Hollywood Sign-. Era el cos d'una noia rossa d'ulls blaus que posteriorment seria identificada com a Peg Entwistle. Actriu d'èxit a Broadway establerta a la Costa Oest amb l'objectiu de fer el salt al cinema, les coses no li havien sortit tal i com esperava. Amb tan sols 24 anys i després d'haver obtingut un petit paper a la pel·lícula "Thirteen Women" (1932), va topar frontalment amb el menyspreu i la incomprensió d'una indústria que ja aleshores estava esdevenint un monstre de múltiples cares.

Frustrada i desesperada, la nit del 16 de setembre va abandonar el domicili del seu oncle a Beachwood Drive dient-li que anava a visitar uns amics. En lloc d'això, va pujar al cim del Mount Lee, símbol d'aquella indústria que tant l'havia maltractat. Un cop allí, es va enfilar a la lletra H del signe de Hollywoodland per una escala de servei i va fer un salt al buit. La policia n'identificaria dos dies després el cadàver a través del testimoni del seu oncle i per les inicials P.E. amb què havia firmat la seva nota de suïcidi: "I am afraid, I am a coward. I am sorry for everything. If I had done this a long time ago, it would have saved a lot of pain" ("Tinc por, sóc una covarda, em sap greu tot plegat. Si hagués fet això molt temps enrere, hauria estalviat molt de dolor").

Recordo com si fos ahir el dia en què em vaig acostar al Mount Lee amb una amiga i vam estar-nos una bona estona contemplant aquell buit mentre intentàvem imaginar què podia passar pel cap de Peg Entwistle en el moment de fer el salt. Hans Fallada va escriure al seu llibre "Sol a Berlín" (1947) -monumental retrat del dia a dia d'una família corrent en el context de l'Alemanya nazi- que la sortida més digna per a un condemnat a mort és el suïcidi, encara que el porti a terme mil·lèssimes de segon abans de ser executat. Perquè d'aquesta manera és ell i no els seus botxins qui decideix l'instant en què morirà. Un últim acte d'autoafirmació, de llibertat individual i romàntica que en el cas de la jove Peg va esdevenir un FUCK YOU amb majúscules cap a Tinseltown i la seva fàbrica de somnis enverinats. Aquesta actualització va per tu, Peg, perquè si una cosa no vas ser mai, era una covarda. Ni parlar-ne.






Audio: "Mary C. Brown and The Hollywood Sign" - Dory Previn