Adéu al Macondo

En algun moment de la primavera de 2009 vaig rebre allò que en llenguatge de myspace s'anomenava friend request o petició d'amistat. Venia d'un compte a nom d'un tal Macondo Bar. Un espai dedicat a la cultura -en especial la música- situat al Camp de l'Arpa, una zona de Barcelona que aleshores jo desconeixia gairebé completament. Al cap de poques setmanes m'hi vaig acostar i vaig conèixer personalment la gent que el portava. No passaria ni un mes abans que hi punxés i toqués per primer cop. Era l'inici d'una relació que es mantindria fins a dia d'avui, i també d'un cicle vital que per a mi tindria al Macondo un dels seus epicentres. Allà veuria tocar alguns dels meus grups preferits d'aquí i de fora, faria una pila de concerts -alguns d'ells molt especials-, punxaria discos que m'agraden i en descobriria d'altres que m'acabarien agradant, coneixeria persones maquíssimes i animals d'allò més entranyables, agafaria borratxeres antològiques, m'inventaria personatges ficticis tan simpàtics com torracollons, crearia un grup de música amb el qual m'ho vaig arribar a passar molt bé i fins i tot protagonitzaria un curt dirigit pel gran Víctor Parkas. Els eterns problemes veïnals d'una Barcelona que s'assembla cada dia més a una ciutat dormitori van precipitar mesos enrere el final de l'activitat cultural del Macondo, que avui tanca les seves portes definitivament i la nit passada es va acomiadar amb una festa de les que només s'obliden a partir de la quarta o cinquena copa. Havent dit tot això, només puc afegir una cosa. GRÀCIES.