Minoria sorollosa, majoria cívica

Com tots els usuaris dels comptes de correu de Hotmail/MSN que hi ha en aquest país, cada dia quan tanco la sessió després de consultar la meva safata d’entrada, veig en pantalla una sèrie de titulars amb què MSN Noticias resumeix l’actualitat diària. Avui destacava un incendiari titular referent a la manifestació independentista d’ahir ironitzant amb la “llibertat” que reclamaven els organitzadors de la marxa i acompanyant-lo d’una fotografia on un grup d’encaputxats cremava una bandera espanyola. És curiós, la percepció que des de certs sectors es té del que va passar ahir. Jo vaig anar a la manifestació, i en cap moment vaig veure cap encaputxat, i molt menys ningú cremant banderes ni cometent cap mena de provocació.

El que sí que vaig veure, i no entraré a discutir cap ball de xifres, és la concentració més multitudinària que he presenciat a la meva vida -i darrerament en porto unes quantes, entre les quals destaco per afluència de públic la que rebutjava la sentència del TC sobre l’Estatut i les del moviment 15-M-. Llàstima, per tant, que certs portals informatius només observin les multituds quan es manifesten en un partit de futbol. I llàstima que alguns segueixin insistint a fer mal amb manipulacions tan desafortunades com aquesta. En qualsevol cas, després d’haver vist això, m’alegro encara més d’haver anat a la manifestació.

Ara bé, per molt que jo no presenciés la crema de la bandera en qüestió, el cert és que va tenir lloc. No pas a la massiva i cívica manifestació de la qual sí que s’han fet ressò mitjans de prestigi internacional com Le Monde, The Guardian o el New York Times. Sinó en una mobilització alternativa organitzada per grups radicals d’extrema esquerra -que no pas del conjunt de l’esquerra independentista-, com bé il·lustra El Periódico de Catalunya. Grups, m’atreviria a dir, que van tornar a pixar totalment fora de test fins i tot en una ocasió tan assenyalada com la d’ahir.

Perquè anant pel seu compte en lloc de sumar-se a la veu general, l’únic que podrien haver aconseguit hauria estat restar força a un clam que havia de ser unitari -està clar que no ho van aconseguir-. Perquè amb bretolades com la crema de banderes, l’únic que fan és donar arguments a qui vol fomentar l’odi i la incomprensió cap a Catalunya. Però, sobretot, perquè em sembla irracional demanar que respectin els teus símbols i la teva identitat quan tu ets incapaç de respectar els dels altres. Cremant banderes amb la cara tapada, aquests grups es posen al mateix nivell d’aquells a qui tant critiquen. Per sort, són tan sols una minoria sorollosa que ahir va ser finalment silenciada per una gran majoria cívica. La que, des de la pluralitat, va sortir al carrer amb una única veu.