 |
| Ray Davies |
Un desconcertant (i desconcertat)
Ray Davies parla a l'edició de setembre de la revista britànica Mojo sobre el fet d'haver estat els
Kinks l'únic dels grans grups britànics que no va obtenir un ampli ressò als Estats Units durant els anys 60 -un fet degut a la prohibició de tocar en territori nord-americà que els va imposar temporalment un sindicat autòcton-. Ho fa en una entrevista amb el periodista
Pat Gilbert en què l'exKink admet que
"era frustrant no poder portar la teva obra al mercat més gran i més important del món", però no es mostra ressentit per una història -la seva- on l'èxit artístic sempre ha estat molt per sobre de l'èxit comercial i, fins i tot, el personal. Explica Davies que quan els
Turtles, nord-americans, el van trucar perquè viatgés als Estats Units i els produís un disc, els va respondre
"Per què em voleu? No puc girar per Amèrica i els meus discos no hi sonen. L'única cosa que us portaria seria fracàs". Aleshores, algun membre dels Turtles li va deixar anar un sincer
"Però en aquest fracàs hi ha poesia". Gran resposta, la dels nord-americans, per molt que costi d'entendre en un món que només sap dividir-se entre vencedors i vençuts, i on paraules com triomf o fracàs s'utilitzen de la manera més banal possible.
Audio: "I'm Not Like Everybody Else" - The Kinks
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada