dilluns, 17 de setembre de 2012

Robocop

Robocop. Tota una icona de la cultura trash dels anys 80. Un canal de televisió va programar ahir al vespre una minimarató amb totes les pel·lícules que en conformen la nissaga cinematogràfica. Una trilogia que em vaig empassar sencera, assegut al sofà i -com no podia ser de cap altra manera- consumint quantitats industrials de menjar escombraria que va omplir el meu dipòsit de colesterol i no em va enviar al lavabo de miracle -això sí, estava deliciós-. El cas és que, a mida que Robocop disparava, rebia impactes de bala i es carregava parets i fins i tot edificis sencers, no deixava de sorprendre’m el punt altament profètic d’aquelles tres pel·lícules, la més recent de les quals data de 1993.

L’escenari on es desenvolupen és el d’una societat devastada pel vici, la corrupció, la set de diner fàcil i la manca de qualsevol mena de valor moral o social. En aquest context, una sinistra multinacional -coneguda com OCP- desenvolupa hàbils maniobres financeres per a acabar enfonsant econòmicament un Ajuntament democràtic, i d'aquesta manera comprar-lo per a fer-se amb les regnes de la ciutat i deixar els polítics electes com a simples titelles. Una multinacional que al tercer lliurament de la sèrie començarà a desenvolupar un qüestionable model urbanístic que implica executar desnonaments en massa. I enmig de tot això, un cyborg que es debat entre la humanitat i la robòtica farà el que pugui per a protegir el ciutadà corrent.

No cal trencar-se massa la closca per a establir paral·lelismes entre aquest futur de ciència-ficció i la realitat present. Canviïn l’escenari fictici per una Espanya ofegada per la ressaca del boom immobiliari i la manca d’escrúpols dels de sempre, o per una Europa més perduda que Ozzy Osbourne en una missa del gall. En el lloc de l’OCP, imaginin-se qualsevol de les grans corporacions que controlen partits polítics i grups de pressió, o la banca, o aquest eufemisme anomenat mercats. I on abans he citat desnonaments en massa en nom d’un nou ordre, bé, simplement cal que facin un cop d'ull a l'actualitat per observar com acaba qui no pot pagar una hipoteca, sigui per la raó que sigui. Llàstima, per tant, que no tinguem un cyborg amb prou sentit comú per a identificar els dolents de veritat i protegir-nos d’aquesta colla de criminals.

1 comentari:

  1. molt bo oriol!!! i sí! tant debó en tinguéssim un de detector de dolents!

    ResponElimina