dissabte, 22 de febrer de 2014

Transformació

MAZONI
Sala d'Assaig de l'Orfeó Català (Palau de la Música), Barcelona
21 de febrer de 2014

Imperfeccions. La vida seria molt avorrida sense elles. I la música també. I el primer concert de la nova etapa de Mazoni en va estar farcit. La qual cosa el va fer encara més especial, si és que era possible. I és que el projecte de Jaume Pla va escollir un escenari prou singular per a donar el tret de sortida de la seva nova gira. La Sala d'Assaig de l'Orfeó Català. Espai de luxe i poc més de cent afortunats -aquest vespre hi oferirà dos passis més- tastant de primera mà la transformació de l'empordanès. On abans hi havia una banda de rock'n'roll de les de tota la vida, ara hi ha un set de pop electrònic. Encara hi ha guitarres, però la bateria és ara electrònica i el set de percussió ha deixat pas a un arsenal de cables, ordinadors portàtils i reproductors d'mp3 que puntualment van deixar de funcionar. Les imperfeccions que, lluny de tacar el concert, el van engrandir. Perquè sí, Mazoni poden haver-se endinsat en terrenys digitals, però les seves cançons segueixen essent tan orgàniques com el primer dia.

Com a mostres, títols com la inicial "Som la carretera", "Un petó per cada cicatriu", "El crit II (Metafísica)""Elvis (últim dia)" o la des d'ara mateix immortal "La promesa", tots ells provinents del seu nou disc. Un "Sacrifiqueu la princesa" que va centrar el concert, deixant lloc per a excursions puntuals al passat. I aquest era probablement un dels grans reptes de la nit: reinterpretar cançons que ja són clàssiques i adaptar-les al nou format sense que se'n ressentissin. Algunes van sonar tan bé que semblaven fetes per als nous temps -"Eufòria", "Caputxeta" o "El cromosoma kamikaze"-. D'altres -la final "No tinc temps"- van sonar més forçades. Va ser aquesta última l'única taca d'una posada en escena que tot just acaba de sortir de l'ou i que, per tant, necessita temps. Temps per a créixer. Perquè les noves cançons es desenvolupin a l'escenari i les no tan noves acabin de trobar el seu lloc. I no dubtin que tot això passarà. I que el concert d'ahir va ser l'inici de quelcom molt gran.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada