Diu el text promocional d'aquest àlbum que els barcelonins
Super Parkers volen fer música perquè la gent s'ho passi bé. I creguin-me que se'n surten amb nota. Com a mostra, les dotze cançons del seu debut,
"Charlie" (2014). Dotze comprimits de pop anglòfil i refrescant rock'n'roll, deutors de
Beatles i
Kinks, però també de
Weezer i
Lemonheads. Dotze dards de precisió que els convidaran a deixar allò que estiguin fent i sortir al carrer, a la plaça, al balcó o a la terrassa a proclamar a viva veu que el món seria una mica millor si cada dia s'edités un disc com aquest. Inici potent, dels que carreguen les piles, amb un lluminós teclat com a desencadenant d'un big bang titulat
"Early". Quan encara no hagin tingut temps de recompondre's, es trobaran movent el cap al ritme de
"Roll Over Baby" i somiant en una d'aquelles carreteres que porten a tot arreu. I això només és el principi. El que ve a continuació són declaracions de principis fetes riffs de guitarra (
"Rock & Roll Has No Name"), vitalistes mitjos temps de textura folk (
"Friends"), onírics himnes d'escola Britpop (
"I Can Stand the Pain" i la seva orquestració à la
"The Universal" de
Blur), explosions de rock corpulent (
"The River"), píndoles trencapistes (
"Make Me Feel a Man"), melodies inesborrables (
"She Is Love") i un final d'aquells que et deixen amb ganes de més (
"Out of My Bed"). Menció especial es mereix
"Sticked Together". Un punt i a part que, sense trencar el conjunt, es postula com a ferm candidat a single. I quan parlo de single, parlo d'una d'aquelles cançons amb potencial més que suficient per a rebentar graelles radiofòniques arreu per on passi -que en prengui nota qui n'hagi de prendre-. Ah, i aquell teclat à la
"While My Guitar Gently Weeps" és simplement deliciós. Aquest dijous 27 el presentaran a La 2 d'Apolo en el marc del cicle Bala Perduda. Vagin agafant posicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada