dimarts, 25 de març de 2014

L'home de l'any

Lou Reed, fotografiat per Mick Rock.

Lou Reed encapçala la llista de persones, col·lectius i fets més admirats de l'any 2013 pels lectors de Rockdelux -publicada a l'edició de març de la revista-. I no són aquests els únics que situen el novaiorquès com a personatge més destacat del passat exercici. Setmanes enrere, un component dels irlandesos Strypes destacava el fundador de la Velvet Underground com la figura pública més rellevant de 2013 en un qüestionari proposat pel setmanari NME. Lou Reed, home de l'any 2013. No pas de l'any 1972, quan va parir aquella obra mestra que és "Transformer". Ni de 1973, quan el va seguir amb el monumental "Berlin", destrossat al seu moment per crítica i públic però emmarcat per la història al lloc d'honor que li correspon. Ni tan sols se'l considera home de cap dels darrers quinze anys. Període durant el qual ha explorat l'univers d'Edgar Allan Poe, ha parit àlbums tan sòlids com "Ecstasy" (2000), ha entrat a l'estudi amb Metallica -amb resultats sorprenents- i ha portat als escenaris una obra tan maleïda com atrevida encara a dia d'avui, "Metal Machine Music" (1975).

No, a ningú se li hauria acudit proclamar Lou Reed home de l'any fins al passat 2013. Un any durant el qual, i ho dic des del respecte incondicional que sempre m'han merescut la seva figura i la seva persona, l'única cosa destacable que va fer va ser morir-se. Sí, també va ser el protagonista d'un llibre de fotografies de Mick Rock centrat en la seva trajectòria. I fins i tot el va anar a promocionar a Londres poques setmanes abans de morir. Però l'obra en qüestió no apareix als rànquings de cap publicació ni entre les recomanacions literàries del component dels Strypes. Dit d'una altra manera, el dia a dia d'un artista no suposa cap mèrit de cara a la galeria, ni tan sols tractant-se de tot un Lou Reed. No, la galeria no viu de fets sinó de titulars i morbositat. I és clar, res millor per a alimentar-la que la mort d'una celebritat. Quan va morir Michael Jackson, també va rebre homenatges a tort i a dret. Fins i tot d'aquells que poquíssims anys abans vulneraven el seu dret a l'honor tot recreant-se en un dels judicis mediàtics més vergonyosos de la història.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada