RAYDIBAUM
Apolo 2, Barcelona
20 de març de 2014
Fa cosa de deu anys,
Raydibaum esdevenia un dels grups que renovaven la música cantada en català. Que trencaven amb els discursos oficialistes cuinats durant la dècada anterior en despatxos institucionals i miraven de tu a tu allò que venia d'ambdós costats de l'Atlàntic. Passats aquests deu anys,
Valen Nieto i companyia segueixen marcant la diferència. Ho fan amb
"Estructures sota terra" (2014), un àlbum publicat fa tot just una setmana on s'endinsen en terrenys fins ara mai explorats a la seva discografia. I amb una aposta pel risc que refermen cada vegada que s'enfilen a un escenari. Ahir van arribar a Barcelona, set dies després d'encetar la gira a la granollerina NAUB1 i centrant una vegada més el repertori en el material recent. Interpretant el disc sencer, vers a vers i cançó a cançó. Deixant les coses clares de bon principi amb
"Barbados" i les seves explosions en la foscor. I deixant per la tanda de bisos unes testimonials mirades al passat. Una
"Aurora" novament despullada per la guitarra i la veu del propi Nieto. Un
"Maleeixo el temps" que va sonar fins i tot més fresc que el primer dia. O un
"Grans esperances" com a sublim cirereta final. De matrícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada