Els nens no tenen cap culpa de les accions dels seus pares, però tard o d'hora n'hauran de conèixer les conseqüències. "Lore" (2012), llargmetratge realitzat per Cate Shortland a partir d'una novel·la de Rachel Seiffert, explica la història de quatre germans que creuen Alemanya el maig de 1945. La Segona Guerra Mundial tot just s'ha acabat a Europa, el Tercer Reich ha caigut i els seus pares, alts càrrecs del règim nacionalsocialista i membres del seu aparell repressor, es troben a mans dels aliats. Per a quatre infants criats entre les elits del Reich, caminar per una Alemanya devastada i dividida suposa molt més que un xoc amb la realitat. Suposa enfrontar-se al fet que les seves respectives existències s'havien edificat a partir de mentides. Suposa trobar-se cara a cara amb imatges que retraten les atrocitats comeses per gent com els seus pares als camps d'extermini. I suposa sobretot el qüestionament de tots els absoluts amb què se'ls havia educat fins aleshores. "Lore" no és una pel·lícula més sobre el nazisme o la Segona Guerra Mundial. És un acurat retrat de l'Alemanya de l'endemà. De la gent que sobrevivia com podia mentre les capitals aliades celebraven la victòria. D'un entorn extrem on la gana podia transformar el més noble ciutadà en un assassí. Instint de supervivència. La crua realitat com a colpidor mirall d'una societat perversa i malalta. I, si m'ho permeten, un apunt d'actualitat. Recordin sinó com, encara no fa ni un any, es debatia a l'Estat Espanyol si era justa o no la pràctica de l'escrache davant dels domicilis de diputats del PP. Els seus fills, se'ns repetia una vegada i una altra, es trobaven al marge de les decisions que els seus pares prenien al Congrés. I és aquest argument el que ens torna al punt de partida de "Lore". Els nens no tenen cap culpa de les accions dels seus pares, però tard o d'hora n'hauran de conèixer les conseqüències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada