dimecres, 27 d’agost de 2014

Notes africanes

KWAME AFROVIBES
Festa Major de Blancs i Blaus
Plaça Perpinyà, Granollers
26 d'agost de 2014

Va escriure Txarly Brown que la influència de Jamaica en la música contemporània és més gran que la del continent europeu sencer. Probablement tingués raó, i no seré jo qui li porti la contrària, però sí que m'agradaria aportar un matís. La música jamaicana té a l'Àfrica bona part de les seves arrels. I a la vegada es nodreix de ritmes que també tenen les seves arrels al continent africà malgrat no ser-ne originaris -cas del jazz o el rhythm & blues nord-americans-. Per tant, si un àmbit geogràfic ha influït decisivament en la realitat musical dels darrers cent anys, és aquest cul de sac anomenat Àfrica. Cul de sac perquè, com em comentava temps enrere un estudiós de les músiques del món -un altre cul de sac, segons com es miri-, el concepte Àfrica no deixa de ser un invent eurocèntric per a designar trenta milions de metres quadrats de superfície, sis famílies lingüístiques i un mosaic de realitats tan divers com multicultural. D'aquesta multiculturalitat, així com de la influència africana en bona part dels discursos musicals contemporanis, en pot donar bona fe John Kwame Adzraku. Originari de Ghana, encapçala des de casa nostra Kwame Afrovibes, un heterogeni col·lectiu on conviuen músics del Senegal, l'Argentina, l'Uruguai, les Illes Canàries, Andalusia i Catalunya. Un entorn mestís on patrons rítmics i melòdics inequívocament africans conviuen amb els de ramificacions tardanes com el funk, el reggae o el hip-hop. Un còctel refrescant, una banda ben compactada i, per damunt de tot, la figura del propi Kwame. Energia, vitalitat i tres dècades trepitjant escenaris de mig planeta. Un veterà en pleníssima forma.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada