Tenia a casa una caixa plena d'entrades de concerts. Les que he anat acumulant al llarg de tota la vida. Aprofitant el parèntesi del mes d'agost, m'he decidit a posar-hi ordre. A guardar-les cronològicament en arxivadors. La feina serà llarga, però el procés em permet rememorar alguns episodis realment emocionants -i també algunes grans decepcions, per què negar-ho-. Però sobretot m'ha permès constatar una vegada més com el que abans eren petites obres d'art, tickets amb dissenys d'allò més cuidats, actualment són poc més que papers amb quatre dades formals. Això, quan no són directament impresos que jo mateix m'he fet des de casa perquè la promotora de torn no ha posat a la venda entrades físiques. Signe inequívoc del pas del temps, però també de com el corporativisme devora la màgia. Poc a poc, però sense pietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada