La fília i la fòbia

JOAN COLOMO

Festa Major de Blancs i Blaus
Plaça de l'Església, Granollers
27 d'agost de 2014

Loops vocals, improvisades participacions del públic, un cant a favor d'una escola pública i de qualitat, i fins i tot un homenatge a Peret el mateix dia en què ens havia deixat el mestre. No hi ha res que no pugui passar en un concert de Joan Colomo. Home de recursos, les seves actuacions són prou riques i imprevisibles per a oferir al públic fins i tot més d'allò que demana, que no és poc. Arribava ahir a Granollers amb nou disc i una banda d'excepció. El primer és "La fília i la fòbia" (2014, BCore), un treball on les lletres reflexives conviuen amb melodies urgents i ritmes compactes. I probablement l'àlbum més sòlid que el de Sant Celoni hagi lliurat a dia d'avui. Pel que fa a la banda, hi figuren primeres espases de l'escena independent de casa nostra -al full de serveis dels seus components s'hi acumulen noms com els de Half Foot Outside, Me and The Bees o els desapareguts Surfing Sirles-. Van desplegar el material nou amb la mateixa seguretat i convicció amb què ho havien fet a l'estudi, i amb aquell extra de frescor que sorgeix quan el vallesà s'enfila a un escenari. Del tema titular a "Els amigos", de "Tus pies" a "Els problemes creixen" i de "Cançó d'amor nº1" a "Màquina del temps". I van repassar un fons de catàleg on el comentari social de "Pirotecnia barata" o la irreverència de "Fe en el acné" conviuen amb moments tan aplaudits com "El xiprer", "El camí", "Màgic" o "L'ocell".