La tomba d'Antonio Machado a Collioure, agost de 2014. Al seu voltant, més tombes i nínxols amb cognoms catalans i espanyols. Els de qui, banderes i sentiments al marge, no encaixava a l'Espanya projectada per uns exaltats i imposada durant quatre dècades a cop de fusells, terror i mentides. Concepció retrògrada i fanàtica, la de qui no sap acceptar la diversitat i no dubta a imposar el seu autoritarisme quan en té la més mínima oportunitat, ja sigui suprimint les institucions democràtiques o aprofitant-se d'una majoria absoluta. La de qui, davant la més absoluta manca d'arguments, només sap recórrer a l'odi, a la crispació i a la mentida. La de qui s'atreveix a parlar de democràcia sense haver-se rentat abans unes mans tacades de sang. Lorca, Machado i tants d'altres. Espanyols universals, víctimes de la tirania d'uns quants. Memòria, senyors, memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada