Quan la unió fa la força

CONOR OBERST + DAWES

Sala Apolo, Barcelona

20 d'agost de 2014

Si és cert que la unió fa la força, vetllades com la d'ahir en són el més viu exemple. Conor Oberst i Dawes. El primer té la trajectòria i la personalitat de qui ha edificat un repertori monumental des que va irrompre com a nen prodigi a la seva Nebraska natal. Els californians encara no han volat tant, però acumulen prou carretera i sobretot prou taules per engrandir tota cançó que apunti al cànon tradicional nord-americà. Les d'Oberst no són menys, i ahir van trobar en la base instumental de Dawes el millor complement possible. El coixí perfecte on acomodar els passatges més orgànics i reposats. I la dosi necessària de pólvora per a encendre la sala en els moments de major intensitat. La resta la va fer el propi Oberst, imponent presència en un escenari que se li va fer petit i torrent expressiu sense límits. Cantant cada nota com si s'acabés el món i gesticulant com qui s'adreça a un estadi sencer, va desplegar el repertori que ha signat amb el seu nom -atorgant un merescut protagonisme a composicions recents- sense oblidar-se de citar a Bright Eyes -magnànima "We Are Nowhere and It's Now", emotiva "Old Soul Song (For the New World Order)", explosiva "Another Travelin' Song"-. Abans, els propis Dawes havien escalfat motors oferint un tast de la seva collita. Un passeig per la Costa Oest més daurada, la de Byrds, Flying Burrito Brothers, Buffalo Springfield i el Laurel Canyon. Harmonies vocals, melodies inesborrables i moltes hores d'ofici a l'esquena.