|
Comunió entre dos mons - Foto: Jordi Musquera. |
Hi ha discos que marquen un abans i un després. Àlbums que estableixen punts i a part en les trajectòries dels seus autors i que la història acabarà contemplant com a referents.
“Maria canta copla” (2014, Chesapik) és un d’aquests discos. La incursió de
Maria Rodés en l’àmbit de la copla des d’una perspectiva tan personal com única en el panorama independent de casa nostra. Molt més que un acostament entre dos mons aparentment distants, el tercer treball de la barcelonina suposa un acte de valentia i un exercici de creixement artístic. Aprofitant la seva recent actuació al Festival Fresc, un servidor va tenir l'ocasió d'entrevistar-la a l'interior de la Casa Corbella. Un entorn tan elegant i singular com la pròpia Rodés i la seva visió de la copla. Poden llegir-ho al portal de
Brubaker.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada