Una matinada com la d'avui

Va ser una matinada com la d'avui, ho sé perquè acostumo a documentar aquestes coses. Les primeres hores d'un quinze d'agost -o les darreres del dia anterior, segons com es miri-, el de 2004. Ara fa deu anys. No recordo l'hora ni els detalls exactes. El cas és que tornava cap a casa, a peu. Venia d'una festa major i el meu cos es trobava sota els efectes d'un o més combinats de vodka amb cola. No és que anés totalment begut, simplement tenia aquell punt que tots coneixem tan bé però que tant costa descriure. La qual cosa, sumada a la temperatura agradable de les nits d'estiu, em va proporcionar una sensació d'extrema felicitat. El passeig va fer la resta, i vaig arribar a casa carregat d'inspiració. La suficient per fer una cançó. M'hi vaig posar, i malgrat ser incapaç de recordar amb exactitud els detalls d'aquella nit, diria que tot plegat va anar prou ràpid. Fins i tot la vaig enregistrar -de forma casolana, òbviament- abans d'anar a dormir. El primer que vaig fer al despertar-me el migdia següent va ser escoltar-la i flipar. Al capdavall, no m'havia sortit tan malament. És més, tenia quelcom que deixava enrere tot allò que havia compost amb anterioritat. Al cap d'uns mesos la vaig tornar a gravar, aleshores en uns estudis radiofònics, i la vaig incloure a la meva primera maqueta. La cançó es deia "Dancing with the Clown". Sí, com aquest blog.