LARRY SMITH & THE UNFINISHED BUSINESS
B-Hotel, Barcelona
6 d'agost de 2014
Hi ha fets que s'observen a simple vista. Músics que personifiquen el seu ofici fins i tot abans d'enfilar-se a cap escenari. És el cas de
Larry Smith, londinenc d'arrel que ha dividit els seus dies entre la Gran Bretanya i els Estats Units, abans d'autoexiliar-se a Barcelona després d'una trajectòria vital plena de nexes amb els més grans -d'
AC/DC a
Stray Cats, passant per
Deep Purple,
The Who o
The Drifters-. No trobaran a la xarxa cap videoclip seu, i els enregistraments sonors que es poden escoltar
online són més aviat escassos. Tota una declaració d'intencions, especialment en temps com els que corren. La de qui ha decidit anar a la seva i no oferir cap més argument que la pròpia música. Ahir al vespre va protagonitzar una de les vetllades del cicle Inedit a la terrassa del B-Hotel. Una hora llarga i un repertori que va homenatjar les vaques més sagrades del blues i el rock -de
Muddy Waters a
ZZ Top, passant per
John Lee Hooker o els
Stones- a través d'elèctriques i robustes lectures d'himnes com
"Hoochie Coochie Man",
"La Grange",
"Boom Boom" o
"Honky Tonk Women". Amb personalitat, savoir faire i coneixement de causa. La recta final, el
"Knockin' on Heaven's Door" de
Dylan amb una tempesta elèctrica amenaçant l'skyline barceloní, va esdevenir èpica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada