Quaranta anys de Dalí a Granollers

JIM (a l'esquerra de la imatge) i Dalí (centre), el 19 d'agost de 1974 a la Porxada.
Imatge: G148msnm.blogspot.com

Ningú en parla, però resulta que avui fa quaranta anys va tenir lloc un esdeveniment històric al centre de Granollers. Concretament a la plaça de la Porxada, actualment epicentre d'una illa peatonal amb què la capital vallesana ha refermat la seva eterna vocació de mercat. Ciutat de botiguers sempre ho ha estat, Granollers. Però és que hi va haver un temps en què el comerç convivia amb altres activitats sense que perillés la sensació de normalitat. Un temps tan remot que servidor ni tan sols va arribar a viure, però que ha conegut a través dels testimonis de generacions anteriors i de documents històrics que acrediten allò que la pròpia ciutat sembla obstinada a oblidar. Una obstinació que alguns mai arribarem a entendre, i menys quan parlem de fites dignes d'orgull.

Avui fa quaranta anys, deia, va tenir lloc un fet històricament rellevant al centre de Granollers. Un happening artístic de dimensions còsmiques, protagonitzat ni més ni menys que per Salvador Dalí. L'artista empordanès i tot un seguici d'estrambòtics personatges van transformar una atapeïda Porxada en un oceà de colors psicodèlics. Un entorn de somni on diversos artistes, dirigits pel propi Dalí, van ruixar amb canons de pintura una tela de 10 x 5 metres. Una escena que acabaria amb els canons en qüestió apuntant a membres del públic i fins i tot al propi Dalí -que cercaria refugi a l'interior de l'Ajuntament-. I un esdeveniment que aixecaria una gran expectació arreu del món -a la plaça hi havia representants de mitjans de comunicació estatals, però també internacionals-.

El happening dalinià és la punta de llança d'un cicle temporal en què Granollers esdevindria, en paraules del periodista Karles Torra, tota una capital de la cultura pop. Un període que enllaça part de la dècada dels 60 amb el final dels 70, i durant el qual la capital vallesana va ser escenari d'esdeveniments històrics com el primer Festival Internacional de Música Progressiva de Granollers (1971) o la primera visita de King Crimson a les nostres terres (1973). Esdeveniments que, com el propi happening, no haurien estat possibles sense la gestió del CIT (Centro de Iniciativas y Turismo) i el seu director, el sempre inquiet Joan Illa Morell (JIM) -que va assistir a la Porxada amb una jaqueta cedida pel propi Dalí i que anteriorment havia lluït el mateix Mick Jagger-.

Quatre dècades d'una tarda que va donar la volta al món. Quaranta anys de la històrica visita de Dalí a Granollers. Un aniversari prou rodó com per dedicar-li una celebració. Però res es mou. Ningú en parla i només el parèntesi estiuenc altera el ritme de la ciutat. Blancs i Blaus deuen preparar-se per la imminent Festa Major. I ben fet que fan, i tant que sí. Tres dècades de celebracions confirmen el seu com un model d'èxit i la Festa Major de Granollers com una de les més ben arrelades de casa nostra. Però, no ens n'oblidem, ni la ciutat ni la seva vida cultural s'acaben ni haurien d'acabar-se amb la Festa Major. Que una setmana de disbauxa no fa cap mal a ningú i sempre és benvinguda, però són la memòria i el reconeixement del passat qui ens mostrarà qui som, d'on venim i cap on anem.