divendres, 22 d’abril de 2016

Un vespre amb els Posies

Un moment del DiscoForum d'scannerFM amb els Posies a la sala 2.
THE POSIES
Razzmatazz 3, Barcelona
21 d'abril de 2016

Quan els Posies van culminar la nit passada el clímax de la seva enèssima actuació barcelonina amb "Solar Sister", la temperatura de la sala era tan elevada que allò semblava un volcà a punt d'entrar en erupció. A la primera fila, un fan veterà no parava de fer salts al ritme de la música. Al seu costat, una noia massa jove per a recordar l'edició de "Frosting on the Beater" (1993), movia el cap i esbossava un somriure de complicitat. I a continuació, una altra noia amb prou edat per haver descobert aquest disc al seu dia, cantava la cançó com qui s'hi juga la vida. Més enllà dels seus respectius radis d'acció, l'eufòria omplia totalment una sala on no s'observava un sol mòbil ni una sola tablet enregistrant ni fotografiant. Queden molt lluny els dies en què la banda de Seattle semblava destinada a seguir un destí semblant al de veïns com Nirvana, i actualment la seva parròquia en una ciutat de la mida de Barcelona es redueix als escassos centenars d'ànimes que ahir omplien la sala 3 de Razzmatazz. Això sí, qui va a un concert dels Posies hi va a cantar, a ballar, a moure el cap, a saltar com un maleït dimoni o simplement a observar en què nassos consisteix el rock'n'roll, però en cap cas a fer instagrams ni trending topics.

Els nord-americans arribaven a la Ciutat Comtal reduïts a trio -Jon Auer, Ken Stringfellow i el bateria Frankie Siragusa, incorporat recentment després de les morts de Darius Minwalla i Joe Skyward- i presentant nou disc. Un "Solid States" que veia la llum ahir mateix i que ara per ara només es pot adquirir en botigues o als concerts de la banda, ja que no es penjarà en cap plataforma digital fins que finalitzi la present gira. El que a simple vista sembla una mala estratègia comercial -i a la pràctica possiblement ho sigui-, resulta per damunt de tot una declaració d'intencions i un bonic homenatge a qui encara va als concerts a emocionar-se i no a satisfer la seva vanitat a través d'un telèfon mòbil. I d'emocions ahir n'hi va haver unes quantes. D'entrada el fet de descobrir un nou repertori que mostra a una banda madura però encara amb idees fresques, fidel als seus principis sonors però oberta a noves textures -als nous temes guanya pes l'electrònica, però no desapareixen les guitarres ni les melodies marca de la casa-. I és clar, la possibilitat de veure i escoltar de prop els autors de "Dream All Day" desplegant el seu catàleg clàssic amb tanta o més vitalitat que el primer dia. Brillants.


A LA RÀDIO
Tenint en compte que "Solid Sates" veia la llum ahir i que no es trobarà a internet fins que s'acabi la gira, la primera audició sencera del disc va tenir lloc des de la veïna sala 2 de Razzmatazz i a través d'scannerFM. Hores abans de l'actuació, Auer i Stringfellow van protagonitzar una trobada amb la premsa autòctona, auspiciada per l'emissora radiofònica en el marc d'un DiscoForum conduït per Eneida Fever!. Els presents vam poder escoltar un a un els temes del disc i compartir les nostres impressions amb els seus autors, així com fer-los totes les preguntes que vam voler -el programa es va emetre en directe i molt aviat es podrà escoltar a través de la pàgina web d'scannerFM-. Vam parlar de la nova formació, dels membres del grup que ens han deixat recentment, de les noves cançons, de la història de la banda -el seu primer concert a Barcelona havia tingut lloc l'any 1993 en aquell mateix escenari, conegut aleshores com Zeleste 2- i, és clar, de les noves cançons. Tot anava bé, molt bé... fins que va arribar la notícia que ho va capgirar tot: s'acabava de fer pública la mort de Prince. Les expressions facials d'Auer i Stringfellow quan se'ls va comunicar la notícia en directe il·lustraven perfectament l'estat d'ànim de tots els presents en aquell moment.

4 comentaris:

  1. Quina pena no haver-ho sabut. Vaig conèixer-los a través del tribut de Big Star i la seva proposta sóna molt sòlida, bé els anys d'experiència es noten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que gran que citis Big Star! Els vaig veure fa molts anys en un Primavera Sound, amb Auer i Stringfellow a bord, i va ser tota una experiència. Tot i que, per experiència, la de veure els Posies en una sala petita i tan frescos com el primer dia. Van estar molt bé!

      Per cert, em pensava que només t'agradava el folk ;-P

      Elimina
    2. Sí! Jo també hi era! A tercera fila! Genial al final tothom dret al davant! Em van encantar!

      M'agraden molts tipus de música però internament em surt folk.

      Elimina
    3. Guau! Tercera fila, això és fan total ;-)

      Per cert, parlant d'etiquetes, m'acaba de venir al cap que temps enrere algú (no recordo qui) va argumentar que la música de grups com Big Star és folk. I si ens oblidem de formats, crec que té sentit!

      Elimina