MASCLANS
La 2 d'Apolo, Barcelona
22 d'abril de 2016
Sala plena, expectació màxima i cuidada escenografia que augurava una vetllada solemne. I efectivament, la presentació oficial de
"Forest" (2016), segon disc de
Masclans, va ser de les que marquen la diferència i potser fins i tot un abans i un després en la trajectòria del quartet barceloní -ampliat ahir amb la presència d'un teclista-. Perquè el que durant dos anys -els transcorreguts des de l'edició de
"Fine, Thanks" (2014)- havia estat una ferma promesa, és des de la nit passada una realitat d'allò més palpable. Poques bandes poden presumir, amb tan sols dos discos a l'esquena, d'un repertori com el que Masclans van desplegar al llarg d'una hora i mitja que es va fer curta. Van interpretar
"Forest" en la seva integritat, augmentant-ne la càrrega elèctrica i reforçant-ne els punts forts -
"James" va guanyar brillantor,
"Once I Had" va evocar els
Cowboy Junkies i
"Midnight Gloom" es va confirmar com una de les millors composicions de la banda-, i van acudir puntualment a
"Fine, Thanks" -un
"Silver" a ritme de swing o un
"Take It" més pantanós que mai-. Per a la recta final es van reservar
"I Don't Care" i una frenètica revisió de
"Helter Skelter" (
The Beatles), amb les guitarres fent saltar espurnes i
Esteve Masclans castigant-se les cordes vocals al més pur estil de
Lennon a
"Twist and Shout". Podien haver-ho fet en un estadi sense ni tan sols despentinar-se. I tan sols era el primer concert de la gira: ja veuran quan hagin rodat una mica més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada