Merle Haggard (1937-2016)

MERLE HAGGARD

(1937-2016)

Va ser ahir, el mateix dia en què feia 79 anys, quan ens deixava una de les figures més grans que mai hagi donat la música nord-americana. Merle Haggard va ser un innovador, un mestre per a totes les generacions que l'han seguit i sobretot una veu honesta, autèntica i sense pèls a la llengua. Peces com "Okie from Muskogee" poden agradar o no, però la història acabaria donant la raó al seu autor: mentre ell es va saber adaptar sempre al pas del temps sense canviar de discurs ni de jaqueta -veient de passada com les seves cançons eren versionades entre d'altres per Grateful Dead, i fins i tot introduint-se al consum moderat de marihuana de la mà del seu bon amic Willie Nelson-, molts dels que al seu moment el van criticar han acabat esdevenint part d'aquell corporativisme aleshores tan dimonitzat i on Haggard mai ha encaixat per una simple qüestió de naturalesa i principis.

Parlem d'algú que bé podria haver protagonitzat una novel·la d'Edward Bunker. D'algú que, com el mateix Bunker, va trobar en l'art -en el seu cas la música- una via d'escapament d'una vida abocada a la delinqüència. D'algú per a qui tot va canviar de dalt a baix quan va veure actuar a Johnny Cash mentre complia condemna a San Quentin. D'algú a qui el propi Cash acabaria dient "Haggard, tu ets el tipus per qui la gent em pren a mi". D'algú que passaria de cometre petits robatoris a donar forma a corrents com el Bakersfield Sound o l'Outlaw Country, moviments que es van desenvolupar al marge de l'establishment del moment i sobretot com a reacció davant l'homogeneïtzació i la banalització del terme country que representava -i segueix representant- la indústria de Nashville. Haggard va ser un pioner, un rebel, un antisistema en el sentit més estricte del terme i, sobretot, un referent per a qualsevol ànima que vulgui presumir-se lliure. Brindem a la seva memòria i que "Mama Tried" torni a sonar ben fort.

The first thing I remember knowing

Was a lonesome whistle blowing

And a young gun's dream of growing up to ride

On a freight train leaving town

Not knowing where I'm bound

And no one could change my mind but Mama tried

One and only rebel child

From a family meek and mild

My mama seemed to know what lay in store

Despite all my Sunday learning

Towards the bad I kept on turning

Till Mama couldn't hold me anymore

And I turned twenty-one in prison doing life without parole

No one could steer me right but Mama tried

Mama tried to raise me better, but her pleading I denied

That leaves only me to blame 'cause Mama tried