Doncs resulta que avui es commemora el quarantè aniversari del debut homònim de Ramones (1976, Sire Records). Podria parlar ara de la seva inabastable influència, de totes les històries que hi ha al darrere i de tot allò que va desencadenar. També dels seus autors, del seu pes indiscutible en la història de la cultura contemporània i d'una trajectòria mai prou valorada mentre va durar. Fins i tot podria referir-me a una caràtula que esdevindria una icona o a com els de Queens van posar banda sonora a una Nova York perillosa i a la vegada excitant. Però tot això s'ha explicat, escrit i debatut tantes vegades que a aquestes alçades tan sols se m'acut un comentari per fer. Que malgrat el pas del temps i les legions d'alumnes, imitadors i usurpadors, aquelles catorze cançons segueixen sonant tan fresques i trencadores com el primer dia. De fet, això també s'ha dit tantes vegades que més val deixar-ho estar. Més val tornar-lo a punxar i que soni ben fort. Hey Ho, Let's Go!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada