La transformació de John Berkhout

Hi ha grups que no saben estar-se quiets. Bandes que, quan un s’espera veure-les arribar des d’un punt determinat, irrompen amb tota la força del món des de l’extrem oposat. És el cas per exemple dels guipuscoans John Berkhout, que al llarg dels seus dos discos han experimentat una evolució similar a la registrada per Bon Iver en el mateix interval. Amb una diferència: ells han anat encara més enllà, mantenint intactes únicament aquells trets que els defineixen -la malenconia continguda, la dolçor vocal en to menor- i fent miques tot allò que no fos essencial per a emergir reforçats amb un nou discurs.

Enrere queden els aires folk i les textures Americana del seu debut, aquell “The Path” (2013) amb què es van posar la crítica a la butxaca i van arribar a telonejar a tot un Neil Young. “Bloo Mind”, previst per aquesta primavera, electrifica les guitarres i incorpora els sintetizadors com a nova columna vertebral del so del quintet. El resultat són títols tan evocadors com “They’ll Come for Me”, “Aerial Surface”, “Valhalla” o “Izarretatic Hona”, on la psicodèlia més mística i vaporosa es retroalimenta amb el dream pop, l’ambient, el krautrock o fins i tot el hip-hop. Una de les grans sorpreses d’aquesta temporada.

Originalment publicat a B-Magazine.