THE LAZY LIES
New Underground, Barcelona
1 d'abril de 2016
Hi ha bandes que han vingut el món a fer-lo més fàcil o, com a mínim, una mica més agradable.
The Lazy Lies en són ara mateix un dels millors exemples al sud dels Pirineus. Vénen de Barcelona, practiquen un deliciós pop d'estètica
sixties i factura plusquamperfecta, i per postres aconsegueixen que el temps voli cada vegada que s'enfilen a un escenari. Ahir van estar tocant durant tres quarts d'hora, però tot plegat va passar en un obrir i tancar d'ulls. Van trencar el gel amb
"(Things will Eventually) Backfire", van augmentar revolucions amb
"The Dancefloor", van brillar amb
"Beautiful Morning" i van marcar el ritme de la nit amb
"Stop Pretending". També van versionar als
Buzzcocks amb un
"Ever Fallen in Love" de tonalitats tardorenques que hauria deixat bocabadats els mateixos
Belle and Sebastian, i van presentar dos temes nous que reclamen a crits veure la llum més d'hora que tard en forma de single. Menció especial es mereix
"Who's that Sally?", l'homenatge definitiu a totes aquelles Sallies que han alimentat l'imaginari pop inspirant títols i versos de cançons. La lletra, digna d'estudi com poques, està cridada a despertar somriures entre els melòmans de mena. La cançó, també irresistible com poques, és tan rodona i tan contagiosa que la banda no va poder marxar sense interpretar-la per segon cop ja en tanda de bisos. La segona lectura, amb els instruments desendollats i els músics passejant entre el respectable, va ser la cirereta d'una vetllada dinàmica, emotiva i, sobretot, memorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada