Pop, soroll i novetats

Formada sota la influència d'Earth, Sleep o Melvins -el seu nom es va inspirar en una cançó d'aquests últims-, Boris és una banda eclèctica com poques. Emmarcada per la crítica en l'àmbit del metal però de naturalesa inclassificable, a la seva discografia hi trobem un ventall de recursos que van del riff monolític al sorollisme extrem, passant per l'exploració il·limitada dels recursos sonors -el seu àlbum "Dronevil" (2005) consta de dos discos pensats per a reproduir-se de forma simultània, permetent de passada que l'oient realitzi la seva pròpia mescla- o, per sorpresa de molts, la melodia d'arrel pop. Contemplat des de fora, aquest últim registre pot semblar el més accessible del seu arsenal, però des de la perspectiva de la pròpia banda i sobretot del seu públic pot ser un dels més arriscats. Ho explica Atsuo, bateria de la banda japonesa, en una entrevista signada per James Hadfield i publicada per la revista The Wire el passat mes de març. "Per a la nostra generació, la millor música noise que podem fer és una cançó pop", afirma. I posteriorment afegeix que "la funció d'una banda noise és fer quelcom de nou". La qüestió és esquivar tota norma possible, i això a Boris se'ls dóna tan bé com canviar constantment de registre sense deixar de ser ells mateixos.