Quimi Portet. |
Penso ara mateix en artistes d'allò més celebrats i aplaudits pel gran públic de casa nostra, com per exemple els que van guanyar la votació popular dels passats Premis Enderrock -personalment, trobo força inquietant que el públic hagi valorat la festa major d'uns Catarres per damunt de les obres perdurables de Roger Mas, Núria Graham o Xarim Aresté-, que res tenen a veure amb la selecció de la crítica -on sí que hi figuren Graham i Aresté, a més d'Adrià Puntí o Ferran Palau-. La qual cosa confirma una tesi que m'exposava anys enrere un crític musical i amb la qual estic totalment d'acord. De la mateixa manera que hi ha establiments de restauració dedicats a facturar menjar ràpid, barat i d'escàs valor nutritiu per a gent que no aprecia la gastronomia com un art, també existeix tota una indústria dedicada a fer música per a gent a qui no agrada la música. La qual cosa em sembla respectable i fins i tot digna d'aplaudir des d'un punt de vista empresarial. Ara bé, quan aquest sector de la indústria acaba eclipsant a qui contempla la música com un actiu cultural i el seu consum en termes que van més enllà dels estrictament mercantils, és que alguna cosa no rutlla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada